dissabte, 1 de març de 2008

Jo no parlo castellà

Quan jo era petit, l'escola era en castellà i jugàvem en català era la llengua vehicular. Ara s'ha normalitzat a l'escola l'ensenyament i l'aprenentatge en català, i s'ha des normalitzat els pati la llengua vehicular dels infants i joves ja no és el català. Els catalans ja són una minoria, i això es nota. Però a més, entre els joves s'ha perdut el prestigi de la llengua, el gust per escriure bé, l'afany per aprendre, les ganes de ser culte, i l'amor pels llibres. Aquest és un món, el dels llibres que per a mí és fascinant. M'ha portat a tenir una biblioteca amb molts llibres, amb una tria personal molt personal, vaig descobrir la lectura ja de gran, Però crec que, de petit vaig tenir bons mestres, que sembrar-me la llavor i l'amor per la lectura. No he deixat de llegir un llibre que m'agradi pel fet que fos escrit en castellà, tot i que els llibres de lectura en castellà no crec que arribin a un dos per cent dels que tinc. Però la meva sorpresa va ser que un dia, un company va dir-me que, jo no parlava ni llegia en castellà, si no en espanyol, si, sí en espanyol. Va dir-me com es diu la “Real Academia de la Lengua..........ESPANYOLA” . . Veus sempre podem aprendre coses noves, qui ho diria a la meva edat..... Tota la vida pensant que parlava en castellà i resulta que parlava en espanyol.