dijous, 30 de juliol del 2009

Treballadors Autònoms (Els oblidats) II

Fa un parell de setmanes que comentava aquest tema al bloc, la veritat aquestes notícies són molt fortes. Només a Catalunya 117.000, aquests no surten a les llistes de l'atur.


Catalunya ha perdut més de 117.000 treballadors autònoms en un any
Segons la UGT, en l'últim any s'han donat de baixa cada dia de mitjana 332 treballadors

Regió 7

El sector de la construcció registra el 15,3% del total de treballadors autònoms catalans
REDACCIÓ MANRESA
Catalunya té un total de 117.642 treballadors autònoms menys que fa un any, segons un informe sobre la situació d'aquest col·lectiu laboral elaborat per UGT i presentat ahir en públic. El càlcul prové de la resta de les noves altes registrades en aquest període, 82.864, dels 594.919 treballadors que hi havia adscrits, el mes de juny del 2008, al Règim Especial de Treballadors Autònoms, ja que el mes de juny només n'hi havia registrats 560.141. L'acceleració de la destrucció de llocs de treballs autònoms contrasta amb la lleugera frenada de la destrucció d'ocupació assalariada.Segons l'estudi del sindicat, tres-cents trenta-dos treballadors per compte propi s'han donat de baixa cada dia de mitjana en el darrer any a Catalunya; només el 3% del total correspon a baixes per jubilació. La retallada de les línies de crèdit i l'augment de la morositat són les causes que s'atribueixen a aquesta reducció del sector laboral. L'estudi d'UGT recull que vuit de cada deu treballadors autònoms reconeix que no rep el finançament necessari per desenvolupar la seva activitat.L'estudi permet radiografiar el perfil del treballador autònom a Catalunya. Segons això, el 70,9% del total es concentra al sector serveis; el 15,3% al de la construcció; el 7,1% a l'agricultura, i el 6,6% a la indústria. Per situació professional, el 81,8% no té assalariats i el 95,3% no exerceix la pluriactivitat. Per gènere, el 68,5% són homes, mentre que el 42,6% tenen entre 40 i 54 anys. Del total, el 92,7% tenen la nacionalitat espanyola, i el 60,2% fa més de cinc anys que exerceix la seva activitat.Per pal·liar els efectes de la crisi en aquest sector, la UGT reclama que el Govern de la Generalitat "posi en marxa un subsidi per desocupació per a aquest col·lectiu", i recorda que, "tot i que la llei de l'Estatut del Treball Autònom té previst implementar un sistema de protecció per cessament d'activitat, aquest encara no s'ha posat en marxa". El sindicat reclama alhora la creació "d'una taula del sector amb caràcter extraordinari" i que "les línies de crèdit arribin als emprenedors", i insisteix que "es tornin a obrir" les línies de microcrèdits dirigits als col·lectius de joves, dones i immigrants, ja que, recorda, "en el darrer any, 8 de cada 10 microcrèdits que s'han sol·licitat" des de la UGT "han estat denegats".

divendres, 24 de juliol del 2009

L’ACUT Bages-Berguedà

Manresainfo

A primers de juny varem tenir coneixement de la posada en marxa de l’ACUT Bages - Berguedà (ACUT Atenció Continuada Urgències Territorial). Això afecta plenament CAP de l'Àrea Bàsica de Sant Joan de Vilatorrada.
Aquesta nova organització, ja planejada i calculada fins a l’últim detall, s’hauria de posar en marxa el dia 1 d’octubre.
Dic s’hauria, doncs pel que sembla no es farà en aquesta data, tot i així i per les notícies que en tenim, es farà durant l’any 2009.
Entenem que és una reorganització de caràcter econòmic és a dir, “optimitzar” recursos.
Creiem, que com a usuaris afectats per aquesta nova (des)organització de les urgències mèdiques, cal que s’informi a tots els afectats i s’expliqui amb, com i quan consistirà aquest servei.
Sabem que la Generalitat no té un duro, el tindrem a partir del 2012, segons diuen. Però avui la misèria en matèria sanitària salta a la vista, només falta que tingueu la mala sort d’anar a urgències i trobar-te 4 a 8 hores tirat en racó. La veritat si volen millorar tenim moltes prioritats.

La moció

Document sobre l’ACUT, Per cert algú us expliacarà que d'això no hi ha res fet :




dijous, 23 de juliol del 2009

Un Bloc Interessant : Ramon Tremosa

Els Criptoconvergents de l'Omniun Cultural pel que es veu tampoc tenen tant clar que finançament sigui bo, és més no saben fins i tot si és més dolent :

Diari Avui : 23 07 2009

En Ramon Tremosa, és Eurodiputat pel Grup de Convergència i Unió.
Crec que és una persona molt valuosa , treballadora, un valor de present i de futur pel nostre partit.

El seu Bloc és molt interessant : Torre de Guaita

dimecres, 22 de juliol del 2009

Finançament IV


Cada cop veig més clar que aquesta ha estat una ocasió perduda.
Lluny del trionfalisme dels socialistes i d'esquerra, crec que calia ser realista i per una vegada dir la veritat. Davant del nou finançament dir : NO és bo, però és el que ens han donat, i res més. D'aquesta manera tothom estaria callat.

Molt bon article : Agustí Colomines EL SINGULAR DIGITAL

Diari AVUI 22 07 2009

Euskadi, a anys llum
El ministeri xifra en 5.255 euros per habitant el finançament basc mentre que el catalans amb el nou model (el 2012) en rebran 2.239. Catalunya quedarà 5,6 punts sobre la mitjana i Euskadi, 76.
ERC està satisfeta ?

dilluns, 20 de juliol del 2009

Més sobre finançament


Aquest article del diari AVUI 20 07 2009 :


Com veureu critica a CiU, pel què podria haver fet. Fet constatat nou finançament NI CINC cèntims de més.

Hèctor López Bofill :

Fer bona cara :


En una escena hilarant de la pel·lícula Mars Attacks de Tim Burton apareix un general escollit per rebre els marcians que truca a la seva mare i li comenta: “Veus com ja et deia jo que si no em movia i feia bona cara arribaria lluny”. Tot seguit, però, el primer que fan els marcians enmig de la pompa de la festa de benvinguda és fulminar el general i una bona colla dels presents.


Les reaccions dels partits que componen el govern de la Generalitat en entomar l’acord sobre el nou model de finançament m’han evocat una mica aquest imperatiu de fer bona cara i de no bellugar-se gaire malgrat la densitat de les ombres que se cenyeixen sobre el pacte. Un cofoisme de cartró pedra que tampoc no s’ha estat d’expressar el bo i millor de cada casa dels agents econòmics i socials, poc proclius a fomentar la rebequeria nacional contra els successius maltractaments patits per Catalunya.


Desconcerta aquesta crida a la celebració quan no hi ha cap garantia sobre l’aplicació de les mesures acordades i, a més, sacrifiques tota la legitimitat per denunciar en el futur la situació d’espoli fiscal que ens continuarà lacerant.


Cal recordar que les transferències que rebrà Catalunya el 2012 depenen de la llei de pressupostos de l’Estat aprovada el desembre de 2011? Que hi ha la mateixa vinculació feble de la llei de pressupostos per al 2012 respecte a la LOFCA que la que hem vist que hi ha de l’Estatut respecte a la LOFCA? Que les Corts Generals del 2011 decidiran el que els plagui d’acord amb la conjuntura política del moment que per això, com diu el Tribunal Constitucional, son sobiranes en tant que representen el poble espanyol? Cal insistir que de moment l’aplicació immediata del nou model com a molt significaran 2.100 milions d’euros extres quan el dèficit previst de la Generalitat de l’any en curs s’acostarà als 5.000 milions d’euros? Quina certesa hi ha de consolidació de determinats fons en els exercicis posteriors que són els que teòricament permeten incrementar la xifra de recursos addicionals? Amb quina resignació es pot acceptar com una gran victòria que només el 25% dels impostos cedits o aquells en què Catalunya participa resten al país quan a l’inici del procés (que càndids que érem!) es parlava de resultats que ens equiparessin al concert? A quina mena de federalisme fiscal ens acostem si l’Estat continua mantenint més del 70% de la recaptació i el 50% de la despesa? En definitiva, tot i l’experiència del procés estatutari (que va demostrar la completa ineficàcia dels acords polítics a què s’arribi amb el govern espanyol), la lliçó no ha estat apresa, i la pantomima, repetida. Pitjor encara, ERC, que va tenir la fermesa de dir que no a l’Estatut (i que amb això va consolidar els seus 21 diputats a les eleccions del 2006) ara accepta una rebaixa d’aquell acord que va repudiar. Si el pacte de finançament és tan magnífic, per què la direcció d’ERC no compleix la legalitat dels seus estatuts i de les resolucions adoptades pels seus congressos nacionals i sotmet l’acord a referèndum intern de la militància tal com li han demanat més de 1.100 militants?


Deia el vicepresident del govern de la Generalitat que no acceptar l’acord té conseqüències, però acceptar-lo també les té i, al meu parer, de molt severes per al sobiranisme: l’acord significa acceptar l’eina que certifica l’espoli fiscal, haver de votar la Lofca i les lleis de pressupostos fins al 2012, garantir la governabilitat de Zapatero i renunciar a qualsevol mena de conflicte amb l’Estat els propers anys. En el moment de la crisi econòmica en què s’evidencien amb més cruesa els greuges de la dependència política, l’opció és fer més estrets els vincles amb l’esquerra espanyola. Aquesta obsessió de la direcció d’ERC per l’ordre contrasta amb el desordre i la radicalitat democràtica que un procés d’emancipació nacional requereix. De fet, la direcció d’ERC ha aconseguit que qui parla en aquests termes sembli més que mai que se situa fora de la galàxia, per bé que aquesta retòrica va ser la causant de les alces espectaculars dels republicans el 2003 i el 2004 i la praxi mel·líflua de peix al cove d’esquerres sigui el que els estigui abocant en aquests moments a la sagnia electoral.Que la classe política estigui caient en el descrèdit social també es manifesta, d’altra banda, en el fet que resulta grotesc que ara CiU critiqui una jugada que ells han estat especialistes a fer: empassar-se el gripau d’acords que Madrid no complirà mai, tot per mantenir la pau social i complaure els poders fàctics. Sota cap circumstància una CiU governant hauria plantat el govern espanyol i amenaçat, així, l’estructura juridicopolítica heretada de la Transició (tampoc no ho van fer a l’oposició, com va quedar clar en el procés estatutari). Per això, des de l’òptica d’un partit de govern, és comprensible (però no menys desesperant) que si la conseqüència, en qualsevol cas, ha de ser l’immobilisme, almenys siguis tu qui gestioni aquest immobilisme.


El resultat, comptat i debatut, és que el sistema que es pretenia superar es troba més arrelat que mai perquè ja és acceptat de forma unànime per tots els actors de l’arc parlamentari. Cuponet de dretes com en els anys noranta o aposta pel cuponet d’esquerres que exhaureixi la legislatura catalana, que mantingui la majoria socialista al Congrés espanyol i que vagi més enllà. Els complexos d’aquells que carregaven amb la llufa de ser massa eixelebrats, poc complidors, poc defensors de la justícia social o massa allunyats de la centralitat ja han estat atenuats. Però no es fa política per assadollar complexos personals o generacionals.


Quan la teva màxima ambició consisteix a restar quietet, fer bona cara i arribar lluny sempre et pots trobar, com el general de la pel·lícula de Tim Burton, amb un marcià que et desintegra a la primera de canvi (aviat un marcià en forma de sentència de la jurisdicció constitucional, per exemple).



L’única esperança és que mentre alguns encara estant felicitant-se, d’altres, dins i fora dels grans partits catalanistes, estan preparant, sense complexos, l’alternativa del proper cicle polític. Els noms que hauran de sortir a la palestra quan es torni a evidenciar que cap mena de reforma permet avançar en l’autogovern i quan aquest acord de finançament reposi amb les altres mòmies dels fracassos col·lectius.

divendres, 17 de juliol del 2009

Més mostres de l'engany

Mireu aquesta intervenció, veureu com no tenim cap motiu per l'alegria.

Elisenda Paluzie

Sanuy, Casals, López Tena

Cardús, Carandell, Porta

Nou finançament de Catalunya

Xavier Sala i Martin :

Diari digital e-noticies :

L'economista Xavier Sala i Martín relata en un article publicat a La Vanguardia un "còmic episodi de Astérix el Galo", i compara aquest episodi amb l'acord sobre el nou model de finançament. Diu que aquest episodi "em va venir al cap l'altre dia mentre veia els líders del nostre Govern celebrar la nova proposta de finançament per a Catalunya com un èxit espectacular. Un cop llegides les 76 pàgines del text oficial del Consell de Política Fiscal i Financera, no estic tan segur que l'èxit sigui tant".
Afirma que "el document no concreta ni una sola dada. Cal ser, doncs, prudents i esperar a veure si els números que s'estan publicitant s'acaben concretant o si, una vegada més, el govern de Zapatero ha fet pilotes fora, perquè no es veurà que ha mentit fins d'aquí a uns anys".
També es refereix després a l'anunci que Catalunya quedarà per sobre de la mitjana estatal després de realitzades les corresponents redistribucions, i assegura que "aquest èxit no apareix per cap part en el document oficial".Sobre el principi d'ordinalitat que s'estableix en l'Estatut de Catalunya, Sala i Martín indica en l'article que es tracta que "si Catalunya és la tercera comunitat que produeix més PIB de l'estat, Catalunya hauria de seguir sent la tercera més rica una vegada fetes les redistribucions pertinent ". Afegeix que, no obstant això, "la nova proposta de finançament no garanteix en cap moment que aquest ordre es mantin

dijous, 16 de juliol del 2009

Campanya eleccions Europees

La Fundació Catalunya Oberta, ens explica quina és la coherència dels socialistes catalans.

Els llops no ho són per sempre.

Els socialistes europeus han escollit un popular com a president del parlament a canvi de repartir-se la legislatura. Vidal-Quadras ja va dir que després de les eleccions esperava recuperar les relacions cordials amb Badia, i aquí ho tenen: la socialista votarà el dimoni, aquell home tan i tan dolent que destrossava tot el que tocava, i el farà vicepresident. No en tenia cap ganes, però sembla que no li costarà gaire. Són uns grans negociadors, aquests socialistes: quan ells estan pel mig sembla que tothom en surt content, encara que no se sàpiga ben bé per què. La caputxeta i el llop s’han casat a Europa. Llàstima que estiguin massa enfeinats amb el finançament per celebrar-ho com cal.

diumenge, 5 de juliol del 2009

Autònoms (Els Oblidats)


En aquesta crisi, que no para, per molt que alguns s'esforcen a mentir i dir que això ja està, i aquí no passa res. Tenim els treballadors autònoms a Catalunya en 6 mesos han plegat 16,000 autònoms. Han plegat 1,000 autònoms cada setmana.
Els autònoms no volen subsidis, els autònoms no volem caritat, els autònoms demanen poder viure i treballar sense pidolar.
Els transportistes primer arruïnats pels gasoil, després per la fiscalitat i ara a més sense feina. El petit comerç , competència deslleial, impostos injustos un IBI que creiem sense control i que també acabes pagant sigui com a propietari o com llogater, un cost de l'energia que ha crescut més d'un 20 per 100 en tres anys, etc.
En definitiva estem davant d'uns governs, locals, "autonòmics" i estatal, adormits, sense idees, incapaços de trobar solucions i negant permanentment la realitat. Aquesta incapacitat obstinada fa que els nostre pobles, i ciutat esdevinguin pobles fantasmes.
Feu un dia un vol de 5 minuts i mireu sinó els comerços de tenen el cartell de : "Local a Lloguer".
Crec avui encara estem lluny de tocar fons, el més greu però és que aquells que ens han de salvar, no sabem ni tant sols de què ens han de salvar. Així, poca cosa hi podrem fer.
Per cert Sr. Ministre de treball quan faci la llista de l'atur pensi en aquests 16,000 autònoms només de Catalunya. Si ho fa així ja veurà que poc li falta pels 5,000,000 d'aturats.



dimecres, 1 de juliol del 2009

Oportunitats al Bages

Fa pocs dies veiem passar volant l'aeroport cap a l'Anoia, també varem veure com el Kàrting de Rajadell se'n anava cap un poble del Vallès amb alcalde d'ERC (quina casualitat !!! ).

I ara sabem que en 150 anys em estat incapaços de baixar el temps per anar a Barcelona, ja no parlo de Lleida per que és com anara a la Patagònia !!.


Com deia aquell i ara que, seguirem negant les evidència o bé farem alguna cosa. Es mouran , ens mourem els polítics del Bages ?




Regió7 30/06/2009
El tren a Barcelona tarda igual que fa 150 anys
Els usuaris de RENFE preparen per al proper 3 de juliol una jornada de protesta

ACN El pròxim 3 de juliol es commemorarà l'arribada del primer ferrocarril a la capital del Bages procedent de Barcelona. Els usuaris aprofitaran aquesta celebració per protestar en contra del servei que ofereix aquesta companyia. Es queixen que la durada del trajecte és la mateixa que fa 150 anys, 80 minuts. El pròxim divendres es trobaran a les set de la tarda a l'estació de tren de Manresa per llegir un manifest i fer una xerrada debat a càrrec de l'historiador Francesc Comas i del representant de l'Associació per la Promoció del Transport Públic, Ricard Riol.El 3 de juliol del 1859 va arribar el primer tren a Manresa procedent de Barcelona. El viatge va durar 80 minuts. 150 anys més tard les coses no han canviat i el trajecte segueix durant el mateix. És per això que davant d'aquest aniversari, un grup d'usuaris de Renfe de Manresa han creat la Plataforma de celebració dels 150 anys de Renfe, per organitzar una celebració ben especial per a un aniversari tan assenyalat. Amb això, volen reivindicar que 'no estan disposats a perdre el temps en una línia de tren del segle XIX'.Els usuaris demanen la col·laboració de l'Ajuntament de Manresa i del Consell Comarcal del Bages per aconseguir el servei de transport públic directe amb la capital. També reivindiquen que Renfe escurci el temps de viatge i incrementi les freqüències fins a fer-lo competitiu amb el viatge per l'autopista. Segons ells, aquests organismes haurien de ser 'la veu dels ciutadans de la zona' i vetllar pel seu dret a tenir un transport públic 'digne, però no fan res al respecte'.L'organització ha convocat els ciutadans a una protesta el proper dia 3 de juliol a l'estació de Renfe de Manresa a les set de la tarda. La mobilització constarà d'una cassolada popular amb la lectura d'un manifest, una cercavila fins al Casino i una xerrada debat a càrrec de l'historiador Francesc Comas i del representant de l'Associació per la Promoció del Transport Públic, Ricard Riol.