diumenge, 28 de setembre de 2008

ETS DE DRETES I NO HO SAPS



Encara que el títol més correcte, seria SÓN DE DRETES I NO HO SABEN (ni volen saber-ho).

Aquest llibre escrit per Josep Martí, he de confessar que l'he trobat divertit. Es pregunta, si existeix la dreta catalana. Tothom es proclama d'esquerres. Però viuen com la dreta més pura i dura, els sous que és posen el dia que arriben a la menjadora, les escoles on porten els seus fills, quan estan malalts tots a metges privats, i penquen tan poc com poden (com tothom).

Han convertit la incongruència amb la seva forma de vida. És a dir, fer una cosa i dir el contrari, en això s'ha de reconèixer que son uns mestres.

Quan el president Montilla tria l'escola privada per a les seves filles, que ben segur és la millor opció, diuen, i es queden tant amples: És una opció personal. Quins nassos, és clar que és una opció personal. Per què no la tenim aquesta opció els altres pares? Triar un centre concertat o religiós, o amb valors, etc. Aquí no hi ha opció personal.

En definitiva veure gent com en Saura, Carod, Baltasar, i etc. menjar en alguns restaurants, on els he vist personalment, fa vergonya que aquesta gent puguin dir-se d'esquerres.

Quanta raó té Josep Martí!!

dissabte, 20 de setembre de 2008

I NO FAREM RES !



Que la situació econòmica és dolenta, no és cap novetat. Que l'any vinent serà pitjor, no és cap novetat. Que els governs no saben on van, no és cap novetat. La novetat, és que ara la culpa de tot, és del americans, quina barra!!

Mireu, per fer un anàlisi de pa sucat amb oli, val més deixar-ho estar, analitzar el perquè de la intervenció de l'estat és molt complex, deixem-ho. Què vull constatar? Doncs que els americans prenen decisions, bones o dolentes, el temps ho dirà, però com mínim fan alguna cosa, es mouen. No donen la culpa dels seus mals a la Xina, pel seu creixement ni pel seu model econòmic, no. Els americans prenen les seves decisions, els alemanys prenen decisions, els francesos, suecs, etc. Els Espanyols, s'ho miren com sempre..

Les empreses cauen com mosques, cada dia una, a Sant Joan s'ha perdut la Tèxtil Riba, i Pirelli està en ple expedient, petits tallers, autònoms i empreses de construcció estant amb l'aigua al coll, però tranquils, que les propostes que prepara l'ajuntament ens salvaran a tots la vida.....

Una cosa en que Sant Joan ha progressat, és en pla d'igualtat, sobretot en l'atur tenim tants parats homes com dones, és un trist progrés com sempre.

Però mentre tant confieu i esteu tranquils que com sempre, No Fan Res.

Per cert una notícia de Sant Joan i del meu amic el conseller Huguet, Felicitats a tots dos, això deuen ser mesures anticrisi, sobretot pel que el nomenen....


Dijous, 04 de setembre de 2008 - 17:38h
Innovació, Uni. i Emp.

Gemma Boix, nova Directora dels Serveis Territorials del DIUE a les comarques de Barcelona


Gemma Boix, de 31 anys i nascuda a Sant Joan de Vilatorrada (Bages), s’ha incorporat aquesta setmana com a Directora dels Serveis Territorials de les comarques de Barcelona del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.

Llicenciada en filologia catalana per la UAB es va incorporar al Cos de Professors Agregats d’Ensenyament Secundari de la Generalitat l’any passat després de dedicar bona part de la seva trajectòria professional a la docència. Ha treballat com a professora de llengua catalana i literatura a l’IES Llobregat de Sallent, a la comarca del Bages. Militant d’ERC des del 2001, s’ha presentat en dues ocasions com a cap de llista a les eleccions municipals de Sant Joan de Vilatorrada (2003 i 2007) i també va formar part, a les últimes eleccions autonòmiques, de les llistes al Parlament de Catalunya. Actualment exerceix, des de l’oposició, com a regidora a l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada. El gener del 2007 entra a formar part de la Permanent Comarcal del Bages, amb el càrrec de Secretària de Política Municipal i Secretària de la Dona. I al maig del 2007 entra a formar part del Consell Comarcal del Bages. Al juny d’aquest any s’incorpora a l’executiva nacional com a Secretària Nacional de Política Cultural i educació. Molt vinculada i activa en el món cultural de Sant Joan de Vilatorrada, compagina les seves tasques professionals amb feines de direcció a l’Escola de Dansa i a l’Esbart de Dansaires de Sant Joan, una de les entitats més rellevants del municipi.

dijous, 18 de setembre de 2008

Lluís de Beethoven (Ludwig Van Beethoven)

Parlar de música és parlar de sentiments i sensacions, és parlar d’allò que ens fa sentir i ens fa vibrar, o almenys ens ho hauria de fer. He de confessar que la música, és de les poques coses que pot fer-me plorar. Però la Música és molt diversa, fins i tot hi ha gent que escolta Estopa! Que fort. Però com deia el mestre Pau Casals, música clàssica? Música moderna? Només hi ha dos tipus de música: la bona i la dolenta.

Per a mi la música ha suposat un aprenentatge. M’ha costat anys poder escoltar Bach, Beethoven, Mozart, Pergolesi, etc. M’ha costat un esforç entendre la seva música, m’ha costat escoltar-la amb atenció. Això ara no s’ensenya a les escoles, ho dic perquè he recordat que a mi varen ensenyar-me’n.

Com tot en la vida, necessita esforç. Que estrany, si la música és per gaudir per què ens hem d’esforçar? Doncs per gaudir-ne més. Molt segurament passa el mateix amb la lectura, requereix un esforç d’atenció i de temps.

Recomanació, una pel·lícula: Copying Beethoven. Està molt bé, val la pena.

També us proposo un esforç, son pocs minuts, però crec que m’ho agraireu. Escolteu aquesta meravella de Beethoven, l’obra és: Romança per a violí i orquestra nº1 en Sol Major, OP. 40.

dissabte, 6 de setembre de 2008

ALCALDE DEMOCRATA ALS ESTATS UNITS


De l'ajuntament a la presó.......

Ara que està tant i tant de moda parlar, de l'aspirant a president del partit demòcrata als estats units , us recomano que llegiu aquest article sobre un alcalde de color (negre), en un poble (Detroit no és com Sant Joan, sobretot amb industria ) dels EEUU, és genial llegir la vida d'aquest angelet. Quin paio aquest senyor. Ara que veien la foto n'hi ha prou, sense cometaris.

Pel que es veu, ni tots els del partit demòcrata són bons, ni el fet de ser de color et fa més bo que els altres, potser el candidat demòcrata es va equivocar de vice-president i amb aquest n'hauria tingut prou !!

Llegiu , llegiu ..

http://app2.expansion.com/blogs/web/retratos.html?opcion=1&codPost=50504