dimecres, 24 de febrer del 2010

Ara si, que anem bé......

Segons informa el diari AVUI ( ho sento Sergio) el dèficit de l'estat està als núvols.
La meva pregunta : Què haurà de passar en aquest país (Espanya) per què el govern pregui mesures, bones o dolentes per afrontar la situació.
Arribarem als 5.000.000 d'atuats, prop del 25 % de població activa ?

El dèficit estatal es triplica en un any

L'Estat va registrar al 2009 un dèficit de 99.785 milions d'euros davant el saldo negatiu dels comptes estatals de 2008 que va ser de 30.572 milions

Nota del Blocaire :
En Sergio m'ha retret en massa ocasions faci referència al Diari AVUI (sóc subscriptors de fa molts anys) és el meu diari.

dijous, 18 de febrer del 2010

Carai , quin silenci, no ?


I ara què, no us agrada l'Obama ?
Anirà En Zapatero a fer-se una foto el dia de la inauguració.
Un dels molts erros de la política Espanyola pels propers anys, serà l'energia. El que més condicionarà tenir o no indústria, i deixant de banda el mercat laboral, les normes fiscals, etc. serà el preu de l'energia per les empreses. Pel que es veu l'Obama sap prendre decisions, cosa d'altres no saben o no volen fer.

Per més informació : El ecologista nuclear









Obama rompe moratoria nuclear de 30 años

Obama sí quiere energía nuclear

El presidente de Estados Unidos, Barack Obama, anunciará hoy medidas para financiar la construcción de dos reactores nucleares en su país, donde la última construcción de este tipo fue hace casi 30 años.
Un alto funcionario estadounidense, que pidió el anonimato, informó a agencias de noticias internacionales que Obama se apoyará en una ley de 2005 que permite al departamento de Energía garantizar préstamos para proyectos privados que reduzcan los gases de efecto invernadero.




dilluns, 15 de febrer del 2010

La Cultura de la Cobdícia


Aquest llibre d'en Francesc Cabana, l'acabo de llegir està molt bé, ens explica on som, més o menys i els perquès de tota la crisi.

En Francesc Cabana, és autor de llibres com ara : 37 anys de Franquime a Catalunya i de 25 anys de lllibertat, autonomia i centralisme, uns llibres molt bons, entre molts d'altres.

Col·laborador de l'AVUI del diumenge, a la secció d'economia.

En aquest llibre , La cultura de la Cobdícia, explica algunes coses que mai he vist publicades com :
Una bona parta dels recursos captats a Europa per Madoff ho van ser per mitjà de la firma d'inversions Fairfield Capital Management , representada a Espanya per Andrés Piedrabita, de Madrid, i per l'agència de serveis financers M&B Capital Advisers, dirigida per Javier Botín, fill d'Emilio Botín.....

Madoff és calcula que va fer una estafa de 50.000 milions de dòlars, carai..

Gràcies Francesc per aquest llibre !!

La Cultura de la Cobdícia
Francesc Cabana
Pòrtic

divendres, 12 de febrer del 2010

Jubilació a 67 anys o racionalitzar el sistema ?

Capitalitzar les pensions

Si Hacienda devolviera los 6.000 euros anuales que, de media, cotiza un empresario a la Seguridad Social y éste los invirtiera en Bolsa, el resultado sería sorprendente. Un jubilado cobraría 3.500 euros al mes -descontada la inflación- tras 30 años de trabajo y 7.500 tras 40.

6.000 de quota empresarial a l'any és una quota mitjana, en la majoria de casos és molt superior entre 8.000 i 10.000 euros anuals.

Quina podria ser per exemple la meva pensió, amb més 50 anys de cotització, si hi arribo, cosa que veig molt difícil avui. Seguint aquest sistema molt segurament al voltant de 10.000 mensuals.

Aquest articles esta bé.

Cal que comencen a diferenciar les pensions contributives, de les no contributives.

Una prova d'això és que s'han de tenir en compte totes les cotitzacions realitzades al llarg de la nostra vida, aquesta seria una manera de beneficiar qui més treballi, no com ara que totes les cotitzacions que superin les 35 anys no serveixen per res !!!. A més només es tenen en compte els últims 15 anys : I si aquests són els pitjors de la meva vida ? La Jubilació una misèria !!

Cal una reforma urgent del sistema de pensions, però racional molt racional.

dimecres, 10 de febrer del 2010

Pilar Rahola, cada dia millor !!

He de reconèixer que encara queda gent amb les idees clares. No comparteixos algunes de les opinions de la Pilar Rahola, però reconec que com a mínim ho diu clar.

Per cert algú m'ha criticat per citar el Diari Avui. Aqui teniu LA VANGUARDIA :

Pilar Rahola recomienda a la activista propalestina que vaya a Arabia Saudí en minifalda

LA VANGUARDIA 10 02 2010

Héroes de mochila
Uno de los deportes más cómodos y exitosos, en estos tiempos fútiles, es ir a hacer el héroe a Israel

Pilar Rahola 10/02/2010

Uno de los deportes de estos tiempos fútiles es ir a hacerse el héroe a Israel. Es un deporte cómodo y exitoso, primero porque Israel garantiza el foco mediático, no en vano es el lugar del mundo con más corresponsales por metro cuadrado. Como dijo alguien, en Israel dejas la cámara en el suelo, vas a un café, y, a la vuelta, el reportaje está hecho. Y segundo, porque, a diferencia de otros conflictos, cuyos gobiernos chapotean en la feliz impunidad de las dictaduras, Israel es una democracia. Por supuesto, puede cometer y comete atropellos e irregularidades. Pero tanto como cualquier otro país, en situación de conflicto grave. Y cuando ello ocurre, los propios mecanismos de control democrático hacen su trabajo. El caso de esta militante catalana, que pasea su felicidad de héroe de bolsillo por las fotos de los periódicos, es paradigmático. Se va a un país en conflicto desde hace 60 años, donde existen, aparte de una amenaza nuclear contra su población, múltiples organizaciones que han perpetrado todo tipo de atrocidades terroristas, y hasta un ejército poderoso en el sur de Líbano –profusamente financiado–, que tiene como único objetivo destruirle. Todo ello amenizado con la amenaza fundamentalista islámica. A este paraíso de la tranquilidad, algunos deciden ir a tocar un poco más las narices, no fuera caso que Israel lo tuviera demasiado fácil. Y encima, para ahondar en tan heroica hazaña, se permiten caducar su visado, no en vano es muy normal incumplir las leyes del país que uno visita. Todo bonito, todo fotografiado y todo con aires de resistencia kumbayá. Si, además, aparecen soldados malísimos y los detienen, se cierra el círculo de su aventura adolescente, felices de haber cumplido con su arriesgada lucha.

¿Arriesgada? ¿Arriesgado ir a montar huelgas de hambre o pequeños alardes de resistencia a un país que goza de libertades? ¿Por qué no son héroes de verdad? Puestos a decorar su currículum con batallitas, ¿por qué no se lo toman en serio? Veamos. Podrían plantarse ante Hamas y manifestarse en contra de las ratzias que hacen de militantes palestinos opositores. Sólo llevan unos centenares de muertos. O podrían montar su chiringuito de protesta a favor de las mujeres oprimidas del islam. O ir a Teherán, donde hay bonitas manifestaciones por la libertad. Claro que condenan a muerte a los estudiantes, lo cual no es tan divertido. También podrían aventurarse por las calles de Arabia Saudí, en minifalda y reclamando el derecho femenino a existir. O pasearse por Sudán, donde su pequeño dictador lleva centenares de miles de muertos. O ponerse delante de una lapidación, a ver si la paran. O en una escuela israelí, donde ha caído el último misil. Pero todo esto sería serio, y no están por la labor del martirio. No olvidemos que lo suyo no es una lucha de resistencia. Lo suyo es un happening.

dilluns, 8 de febrer del 2010

Sindicats, quins sindicats ?

Fidalgo ve de "sentido común" retrasar la jubilación a 67 años


El ex secretario general de CC.OO. considera que la medida evitará problemas dentro de 10 o 15 años, y que una reforma posterior será traumática.


Fa molts anys que els sindicats no deixen de ser plataformes de partits polítics, UGT del PSOE (PSC-PSOE) durant molts anys va existir la doble militància. I el sindicat CCOO del partit comunista PCE-PSUC ( ara reciclats com ICV).
Aquests vincles, han estat nefastos pels interessos del treballadors. Els sindicats, són entitats subvencionades per l'administració, actualment més de 30 milions d'euros anuals. La molt baixa afiliació els fa perdre totalment la independència.
Qui espera que ens defensin la nostra jubilació ?
Crec que cal un debat a fons, amb serenitat, però estic segur que abans d'arribar a prendre la mesura de retarda la jubilació als 67 anys, s'han de fer moltes coses. Potenciar les jubilacions flexibles, establir desgravacions en funció de l'edat, ampliar bonificacions, etc.
A més avui tenim problema gravíssim que no l'explica ningú la població activa major de 50 anys, té un atur del 50 per 100 , brutal. Que vol dir això ? S'hauran d'arrossegar durant 17 anys per l'Oficina de l'INEM ?
Segur que no podem trobar sol·lucions menys traumàtiques ?
Per cert a quina edat és jubilaran els mestres, funcionaris, etc.. es seguiran jubilant a 60 anys ?
Sr. Corbacho , coincideixo en vostè és un debat necessari, però aquest no era ni moment ni el lloc.
De moment, els sindicats ja han descartat una vaga general.

NOU DISC DE L'ESCOLANIA DE MONSERRAT, OFFICIUM HEBDOMADAE SANCTAE (P. Narcís Casanoves)

Un disc, per escoltar a poc a poc.
Discografia Escolania de Montserrat.
Comentari , ( no és meu)

El responsori és una peça poètica de composició eclesiàstica, integrada en l'estructura de les principals hores de l'Ofici Diví (matines, laudes i vigílies) després d'una lectura. Les seves característiques el fan especialment apte per al desenvolupament artístic mitjançant el llenguatge musical. Els responsoris musicats pel P. Narcís Casanoves, objecte de la present edició, corresponen al II i III Nocturn de les matines del Dijous, Divendres i Dissabte sants. Es tracta, doncs, de peces que tenen un lloc propi en l'Ofici d'aquests dies, al costat dels salms i de les lectures bíblique i patrístiques. Quan en l'any 1784 el P. Narcís Casanoves escriu els 18 responsoris per l'Ofici de Tenebres de la Setmana Santa per la litúrgia de Montserrat, que ara s'han tornat a gravar de nou, indica dues coses: primer que Casanoves va haver de substituir durant un temps al seu company d'hàbit, el P. Anselm Viola i Valentí (1738-1798) i en segon lloc, que aquests responsoris fins aleshores havien de cantar a cant pla o bé es cantaven amb la polifonia de mestres espanyols de renom com Tomás Luis de Victoria; Casanoves emprèn la tasca de solemnitzar amb polifonia moderna i montserratina la litúrgia de l'Ofici de Tenebres, al costat de les Lamentacions, que ja es cantaven polifònicament a partir del P. Miquel López (1669-1723) i, sobretot, del P. Josep Martí (1719-1763). Aquesta obra dels 18 responsos més el càntic Benedictus per als laudes a continuació de l'Ofici de Tenebres, és la primera obra vocal datada de Casanoves. Pel que sembla, la va fer tota d'una vegada: això es constata per la coherència formal i estilística que conté.

dijous, 4 de febrer del 2010

La bona Crisi


La bona crisi : d'Àlex Rovira.

És un llibre fàcil de llegir, molt ben escrit.
Resum : La crisi ens ha de fer superar. S'han d'assumir nous reptes. La crisi és positiva.
M'agradat, val la pena.

dimecres, 3 de febrer del 2010

Sant Joan de Vilatorrada 1093

L'atur supera per primer cop els 15.000 al Bages a l'espera d'Iberpotash

Sant Joan de Vilatorrada arriba als 1093 aturats gairebé un 10 per 100 de població total, a la ratlla del 20 per 100 de la població activa.

Sense prendre mesures de cap mena, que farem arribar als 2.000 aturats ??

Increïble realment increïble.

Un article divertit : Tornen a prendre'ns per imbècils...

dimarts, 2 de febrer del 2010

Molt aprop dels 600.000

El nombre d'aturats se situa als 583.883, un 28,11% més que el gener del 2009

Sembla imparable aquesta destrucció de llocs de treball, podria ser que abans de les eleccions Catalunya superi els 600.000 aturats. Molt possiblement, a la vista dels resultats els superarà de llarg.

La meva pregunta ? Què passarà d'aquí dos anys, quan tota aquesta gent no tingui la prestació d'atur ni tingui feina. Tornaran puja els impostos, o finalment faran l'esperada i promesa reforma laboral.