divendres, 15 d’abril de 2011

Ciència.

Un dels millors blocs del moment , val la pena :
Del Daniel Closa, al diari Ara.





divendres, 18 de març de 2011

Eleccions municipals 2011

Rodatge de l'espot de CiU

D’aquí pràcticament dos mesos, concretament en 22 de maig, tindran lloc a Sant Joan les eleccions Municipals. Aquestes podrien ser les eleccions més disputades de la nostra història, molt segurament fins a set llistes : CiU, PSC-PSOE, ERC, ICV, PP, PxC, SI, .. de moment, també es parla d’alguna llista d’independents ?

Estic segur, que aquesta dispersió de vot, podria afavorir que forces minoritàries entressin a l’ajuntament. El més preocupant però, seria que convertissin l’ajuntament en una trencadissa i un trencaclosques, que deixes en mans de grups minoritaris els pactes per formar governs estables.

Exemples com l’ajuntament de Vic, a les passades eleccions, podrien esdevenir, en aquesta propera legislatura, una manera de fer, de molts altres pobles de Catalunya. Us imagineu un bons resultats de PxC a Sant Joan ? Doncs crec, que és possible que els tingui. Que farem si això passa ? Qui ho sap ?

Només tenim segur, per primera vegada, en més de 20 anys, que canviarem d’alcalde, no sé si per bé o per mal, esperem que sigui per millorar. Tot i que el panorama econòmic general i el de Sant Joan en particular no siguin per llençar coets, més aviat tot el contrari.

Que trobarem a l’ajuntament ? De ben segur, feina per fer, coses per endreçar, factures per pagar, i després veure per on ens en sortim, aquesta és la realitat.

Que no ens falti a tots plegats la il·lusió, però, cal rigor i treball, només així podrem garantir un futur per al nostre poble, futur que avui per avui, és més negre que blanc. L’ajuntament no és una sortida laboral, no es pot confondré l’ajuntament amb cua de l’INEM, ni presentar un currículum més blanc que un paper de fumar, o ser un enginyós expert en fer solitaris, caçar papallones o fer el vaixells de papers. L’ajuntament necessita persones amb capacitat de treball i combinar la joventut amb l’experiència. No ens podem jugar fer experiments, per què el desastre a més personal, pot esdevenir patètic, general i col·lectiu.

divendres, 4 de març de 2011

Déu i ciència......

L’altre dia vaig topar-me amb aquest escrit i va deixar-me, agradablement sorprès, és bonic , senzill i fa pensar, he respectat l’original en castellà tal i com l’he trobat.


“Un poco de ciencia nos aparta de Dios. Mucha, nos aproxima”

Un señor de unos 70 años viajaba en tren y a su lado iba un joven universitario que estudiaba su libro de ciencias, mientras el anciano leía un libro de portada negra.
El joven percibió que se trataba de la Biblia, abierta al Evangelio de Marcos.
Sin ceremonia el muchacho interrumpió la lectura del otro y le preguntó:Señor, ¿usted todavía cree en ese libro lleno de fábulas y cuentos?

Sí, mas no es un libro de cuentos, es la Palabra de Dios
.
¿Estoy equivocado? Pues claro que sí.

Creo que el Señor debería estudiar la Historia Universal. Desde hace más de 100 años la Revolución francesa mostró la miopía de la religión.

Solamente personas sin cultura todavía creen que Dios hizo el mundo en seis días.
El Señor debería conocer un poco más lo que nuestros científicos dicen de todo eso.Y . . . ¿es eso lo que nuestros científicos dicen sobre la Biblia?

Bien, como tengo que bajar en la próxima estación no tengo tiempo de explicarle, pero déjeme su tarjeta con su dirección para mandarle material científico por correo.

El anciano entonces con mucha paciencia le dio una tarjeta al muchacho.Éste, al leer el nombre allí impreso, salió cabizbajo, sintiéndose más pequeño que una ameba.
Porque la tarjeta decía: “Profesor Doctor Louis Pasteur, Director general del Instituto de investigaciones científicas”

Louis Pasteur dijo: “Un poco de ciencia nos aparta de Dios. Mucha, nos aproxima”.

(hecho verídico ocurrido en 1892, parte de una biografía)

dijous, 3 de febrer de 2011

100 Mites de la Ciència.

http://ciencia.ara.cat/centpeus/
Aquest llibre d’En Daniel Closa Autet, és un llibre molt divertit i fàcil de llegir, capítols curs i temes variats, tot i estar agrupats per matèries. Un llibre amb rigor i molt amé. Que pot llegir-se a estones, buscar el que t’agradà, però veureu com el deixareu sempre a mà per poder discutir aquest “falsos / no demostrats” mites de la ciència. Cal dir, que amb l’autor només compartim l’any de naixement i el pentinat, poca cosa més. Veureu que és un científic de debò:

“No és cert que fem servir únicament el 10% del cervell, que en lluna plena neixin més criatures, que els estruços amaguin el cap sota terra o que l’aigua de la pica giri al revés a l’hemisferi sud. Totes aquestes afirmacions són mites guarnits amb aparença de veritats científiques. Com tots els mites, poden tenir gràcia i resultar estimulants per a la imaginació, però sempre és important saber distingir entre mite i realitat. En aquest recull podem descobrir el que hi ha al darrere de cent d’aquests mites.”
Biografia:
Daniel Closa i Autet (Barcelona, 1961) és doctor en biologia i investigador del CSIC. Actualment dirigeix un grup de recerca a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona. El 1994 va guanyar el Premi de Novel·la Científica amb la novel·la Tots som parents. També és autor d’obres de ficció, com Setembre de passió i El secret de l’almogàver, i de divulgació científica, com Blocs de ciència i 100 enigmes que la ciència (encara) ho ha resolt.

Fitxa
Preu: 14.90€
ISBN: 978-84-9791-657-8
Nombre de Pàgines: 232
Nombre d'il·lustracions:
Mides: 15,5 x 23,3 cm
Enquadernació: En rústica
Data primera edició: Febrer del 2010

dimecres, 2 de febrer de 2011

Jubilació als 67 anys.

Avui definitivament, s’ha signat la ampliació de l’edat de jubilació al 67 anys, sota l’engany de "pacte social", com sempre, s’han pres unes mesures insuficients, que de poca cosa serviran, i més pensant a 18 anys vista. La crisi del sistema de pensions, no serà d’aquí 18 anys, serà l’any 2011, és a dir aquest mateix any. Una verdadera reforma, serà prendre en consideració totes les cotitzacions realitzades per algú, al llarg de tota la seva vida independentment dels anys que tingui de cotització, i si la pensió són 35 euros al mes són seus i si ni toquen 2.800 euros també. Altra cosa serà establir fórmules compensatòries, ajuda social i pagues no contributives. D’aquesta manera es tallarà qualsevol especulació i es resoldran molts més problemes que fent unes “xapuses” pegats que duraran de Nadal a Sant Esteve. Ara ja no caldrà que ens expliquin i ens menteixen dient-nos Si no ve immigració no cobrarem les pensiona, aquest va ser un dels arguments principals per deixar-lo “colar” tota la immigració de la dècada dels 90, amb immigració tampoc cobrament les pensions i a més han col·lapsats totes els sistemes d’ajuda social, perfecte.
Dades d’avui mateix, l’atur s’enfila fins als 4.200.000 treballadors sense feina, Catalunya prop dels 600.000 treballadors a l’INEM, i el ZP està convençut que ho ha fet tot bé, A Sant Joan de Vilatorrada, encantats d'haver-se conegut, i torna a superar els 1.000 aturats amb la finalització del fons d’ocupació local, i aquí no passa res. Esperem que no s’encomani una revolta islamista com la Algèria o la d’Egipte, tot podria ser........

dimecres, 12 de gener de 2011

Look at això !


Aquest llibre m'ha sorprès molt agradablement, L'Albert Elfa i l'Anna Garcia, matrimoni i tots dos periodistes , jo personalment només el conec a ell i pels seus treballs a TV3, res més. Com deia aquest llibre m'ha agradat i m'ho he passat molt bé.
És la seva experiència vivint, uns més o menys quatre anys a Washington, 2005 a 2009 el dia el dia, l'escola, les botigues les rebaixes, la sanitat, els veïns, els barris, el menjar, les religions, els tipus de família, etc. Crec que val la pena. Un molt bon llibre amb un retrat la societat Americana, vista amb un ull molt europeus, i molt mediterranis (És la meva sensació). La segona part sobre el nou president Obama, també val molt la pena.
Us el recomano molt.

Cites del llibre :

divendres, 7 de gener de 2011

JOAN FERRAN, Tota la raó del món......


Joan Ferran :

"Ferran està convençut que l'actitud del sector catalanista del seu partit ha contribuït a la derrota electoral del 28 de novembre. Ferran ha defensat a Catalunya Informació que el PSC ha d'obrir una etapa nova, sense tantes discrepàncies internes"




En Joan Ferran té tota la raó del món.


Si el PSOE vol ser un partit a nivell nacional (espanyol), ja ho és,Si és així ha ser més espanyol que el PP. També cal que demostri que ho és. Això vol dir fer com la Chacón : Arriba Esapanya, Viva Esapaña !

Una vegada liquidada, finiquitada i morta la idea de espanya Plural dels primers anys del govern Zapatero, ja només ens queda, l'Espanya Uniforme (Una, Grande, Libre). Gràcies a la covardia política de tants, No demano morts, ni guerres , ni batalles. Però si valentia i unitat.

Com va dir en Ramon Tremosa : Amb aquest Franquisme sociològic, que avui segueix viu i ben viu a l'Estat Espanyol i que viu apropo de casa. La majoria de polítics espanyols en són fills i nets del franquisme(siguin de dretes o d'"esquerres"). I ells encara no ho saben.

En Joan Ferran té raó, quan diu que plantejar un PSC català és un error, només té lloc un PSOE-C com el PP-C (Partit Popular de Cataluña) també pot existir el Partido Socialista Obrero Español de Cataluña. El PSOE-C no pot renunciar al seus actius, el vot dels immigrants del anys 50 i 60 que ha estat el seu principal actiu, durant aquest 30 anys de democràcia, i que l'ha fet governa a municipis com l'Hospitalet, Cornellà, Santa Coloma de Gramanet i la mateixa ciutat de Barcelona, la Diputació etc... EL PSC no té dret a existir, perquè no existeix, és una imaginació que algú va tenir.

Per tant en Joan Ferran , és la persona més clara que té el PSOE de Catalunya, tant els ha costat d'entendre això.
Molt bo i amb nivell : El bloc d'en Joan Ferran