dimarts, 29 de setembre de 2009

Un pas més cap al precipici

Espereu Ara bé l'ACUT.

Felicitats als governs socialistes per aquesta nova victòria :
Si primer va ser la lluita contra L'atur, baixar fins a sota terra els nivells l'ensenyament, deixar les pensions amb imports simbòlics, enfonsar els salaris, pujar la llum, pujar el telefon, incrementar l'IVA, etc.. I Ara la sanitat !!
Les dades de l'informe són de l'any 2005. Avui molt segurament quedaríem els últims amb diferència.

La sanitat de l'Estat, a la cua de tot Europa
Suspèn en atenció 'online' i respecte pels drets dels pacients. Té el mateix nivell que els països de l'Est, segons alerta la UE

Pitjor que Hongria, Xipre, Estònia o la República Txeca i, òbviament, a anys llum d'Holanda, Dinamarca o la veïna França. La sanitat de l'Estat espanyol és a la cua d'Europa, al mateix nivell que els països de l'Est, i ocupa la posició 21 del rànquing de satisfacció que ahir van presentar la consultoria Health Consumer Powerhouse i la Comissió Europea. Sense diferenciar el sistema de salut català de l'andalús o el madrileny, l'informe alerta que "la sanitat espanyola es deteriora any rere any" i que "encara cal pagar-se la medicina privada si es busca l'excel·lència".Espanya encara cau tres posicions més respecte a l'any passat en aquest informe anual que la consultoria elabora des del 2005 basant-se en 38 indicadors, com ara els drets del pacient i la informació que rep, l'atenció mèdica a través d'internet, les llistes d'espera, els resultats del tractament i l'accés als medicaments.Aquest cop ha rebut 630 punts dels 1.000 possibles, mentre que la sanitat holandesa es manté líder amb 875. I el que és més greu és que l'Estat treu mala nota en "categories que són fàcils de millorar", com són els serveis online i el respecte pels drets del pacient, segons va lamentar ahir a Brussel·les el director de l'estudi, Arne Björnberg.Afavorir la privadaAquesta "incapacitat de millorar l'accés als serveis i millorar la qualitat del sistema" ha provocat "el gran desenvolupament del sector privat en els últims anys", denuncia Björnberg, que reclama "canvis dràstics" perquè no s'obligui els malalts a pagar-se un metge privat si volen un tractament com cal i a temps. Health Consumer Powerhouse no ofereix dades específiques per a Catalunya, tot i tenir un sistema sanitari diferenciat del de l'Estat.Bulgària i Romania, els darrers socis de la UE, són els últims classificats, amb 448 i 489 punts, mentre que Islàndia, Suïssa i Noruega, que no formen part del club, ocupen la tercera, la cinquena i la desena posició, amb 811, 788 i 740 punts, respectivament. Espanya està just al mateix nivell que Croàcia, candidata a adherir-se a la UE.El ministeri espanyol de Sanitat es va afanyar ahir mateix a treure importància a l'informe al·legant que veu la sanitat "no com un dret, sinó com un negoci, com un bé de consum" i "no té en compte la universalitat dels serveis ni si són de pagament o de copagament". I la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública va acusar la consultoria autora de la comparació de tenir interessos en la privatització de la sanitat i d'afavorir les clíniques privades.

dimecres, 16 de setembre de 2009

Robin Hood a la Moncloa


En Josep Martí, col·labora habitualment en el Sigulardigital, els seus escrits estan molt bé. No sé perquè tinc la sensació que tot i la mala situació econòmica del país , d'espanya, i la nostra personal, trobo a faltar esperit crític. Semble que la majoria de periodistes tenen "el cul llogat".
Ja no cal ni fer esmen dels mitjans manipulats directament pel govern, La 1, la 2, la Quatro, la Sexta i la Ràdio, Catalunya Ràdio, La Ser, etc.. Ens fan programes, on en lloc de sortir economistes , ens hi fan sortir psicòlegs per dir-nos que la crisi és psicològica, quins nassos.

Robin Hood a la Moncloa, està molt bé.

dimarts, 8 de setembre de 2009

Allò que deiem.

L'advocat que representa l'Estat en el cas d'Arenys, excandidat de la Falange

La vinculació de la classe política Espanyola, està empeltada de Franquisme. Els militars, la Policia, els jutes, els funcionaris etc.. Tots tenen llaços estrets amb l'antic règim, tots ells van viure, i viure bé, en la dictadura i tots ells conserven el càrrec en la democràcia.
Com deia en Ramon Barnils : " Catalunya sempre juga en camp contrari ".
Tots els poders de l'estat estan en mans dels hereus vitals de dictadura.

dilluns, 7 de setembre de 2009

L'Eix transversal, no va.

Una de les millors obres i una de les més ambicioses que s'han fet mai a Catalunya és l'Eix Transversal. Segurament amb la creació de TV3 i els Mossos d'Esquadra, són els puntals visibles de Catalunya. Després d'això res de res.

La importància de l'Eix Transversal i el Futur Eix Diagonal, és que tenen una repercussió extraordinària en el model de creixement de la Catalunya Central (més interior).
Vol dir : poder-te desplaçar pel país, sense una estructura radial, és a dir passant per nassos per Barcelona. Vol dir construir el somni de la Catalunya Ciutat. La Catalunya interconectada i que ens situaria al mapa d'Europa.
Sant Joan de Vilatorrada, podia haver tingut un paper fonamental en aquest no disseny, doncs podria esdevenir un nus en l'eix fonamental d'aquest dues vies, l'Eix Transversal i l'Eix Diagonal.
Però pel que veig tot això va per llarg. " Malaltia llarga parenta de la mort".
Com tantes coses això no va ni amb rodes.
La crisi frena l'eix transversal

diumenge, 6 de setembre de 2009

Casualitats de la vida !! Referèndum 13 09 2009

Afegir un vídeoQuina coincidència ideològica més brutal entre el PSOE i la Falange Española, quina casualitat. Però no serà, que són el mateix ?

Salvador Sostres avui 6 09 2009

Casualitats de la vida :
En Pepe E demòcrata de tota la vida, regidor dels socialistes de tota la vida al seu poble, llàstima Pepe, que alguns s'en recorden de tu, quan anaves vestit de Falagista i els feies cantar : "Cara al Sol" !!
Llàstima que un General un tal : José Luis Zapatero, militar feixista i Franquista que va actuar contra les revoltes dels miners fos l'avi del nostre Bambi !! El del "talante" !!
Llàstima que en Manel Chaves, sigui fill de Militar Feixista i Falangista de Ceuta.
Llàstima que la Sra Rosa Conde ex portaveu del govern del Sr. Felipe González , fos filla del General Conde Falangista, que va entrar amb el Franco, victoriós a Madrid, el dia de "La Victoria".
Llàstima que el pare del Sr. José Bono, fos cap de la Falange Española, però bona persona no ho dubto, però feixista.
Llàstima que el mateix Felipe Gonzàlez, fos cap de Falange Española a Sevilla, amb fotos i la mà enlaire.
Llàstima que el Sr. A T que ens dona a tots lliçons de democràcia ....... fos cap de Falange al municipi, els seus fills però tots dos regidors socialistes.

No serà que en el fons els uns són una franquícia dels altres, quina coincidència de discurs.

La idea d'Espanya dels uns i dels altres és exactament la mateixa, en això no hi ha cap diferència.
UNA , GRANDE Y LIBRE !!!! Quanta raó teniu !!!

dijous, 3 de setembre de 2009

Atur a Sant Joan de Vilatorrada




Sant Joan de Vilatorrada , ja supera en aquest moments els 1.000 aturats, la segona població del Bages també en atur. Aquesta xifra està molt propera al 20 per 100 de la població activa. Cal tenir present que encara falta el futur tancament de Pirelli. Aquest fets deixa un panorama desolador a la nostra població. També cal recordar que la comarca i Catalunya present les pitjors xifres d'atur de tot l'estat.
Per cert, espero que l'ajuntament no es descuidi de pujar els impostos per l'any vinent, sobretot veient el panorama.

dimecres, 2 de setembre de 2009

Brots verds ? Ni per casualitat.

Una vegada més els nostres governs segueixen sense reaccionar. On són els brots verds on és la recuperació econòmica.
On és el president de la Generalitat, on són els consellers de treball, indústria. Són vius o bé són morts ? Segurament políticament són cadàvers, però desgraciadament encara els em de suportar.
Crec que el govern està esgotant la paciència dels ciutadans. Aquesta crisi i sinó es prenen mesures serà insostenible de remuntar a mitjà termini, entengueu 4 o 5 anys. Això és la fi del nostre país, tal i com el coneixem. En definitiva més tripartit més pobres, la mateixa misèria de sempre.
Els resultats del govern : AQUÍ ELS TENIU

Diari : Avui 2 9 2009
Catalunya ja supera el mig milió d'aturats
L'agost es tanca amb 23.218 desocupats més i deixa la xifra total de persones sense feina en 519.129, un 51,76% que fa un any. És la comunitat que registra l'augment més important

dimarts, 1 de setembre de 2009

Jordi Sevilla (Exministre de PSOE)

Jordi Sevilla , exministre del PSOE i apartir d'avui exdiputat del PSOE.

Sense comentaris :

Punto y aparte Martes, 1 de Septiembre de 2009

Hoy presento mi renuncia al escaño parlamentario. Después de veinticinco años trabajando en la función pública y en la actividad política, inicio una nueva etapa vital y profesional en el sector privado. Se trata de una opción estrictamente personal, largamente meditada y madurada. Tras casi diez años representando a la soberanía popular, abandono el acta de diputado, con la que he tenido el privilegio de ser Portavoz de Economía en la oposición, Ministro del Gobierno de España y, ahora, Presidente de Comisión, manifestando mi agradecimiento a todos los que me han permitido desarrollar estas tareas.
Quiero dar las gracias también a aquellos de los que he aprendido tanto a lo largo de estos años. A los votantes y ciudadanos de Castellón, a los militantes del PSOE de toda España y, de manera especial, a mis amigos de Castellón. Pero, también, a los diputados nacionales de todos los grupos parlamentarios que, tomando un café, fuera de la disciplina de partido, son un fiel reflejo de esa pluralidad, esfuerzo, trabajo e inteligencia de los ciudadanos de nuestro país, cuyo sentido común y capacidad de consenso suele ir mucho más allá de los estrechos márgenes de las estrategias electorales.
Dejo el escaño, sin renunciar a ninguna de mis convicciones, ilusiones y compromisos y más convencido que nunca de que la POLITICA DEMOCRÁTICA con mayúscula, a través de la acción colectiva, puede y debe ensanchar y mejorar la frontera de posibilidades de nuestras vidas individuales, con especial incidencia en aquellos menos favorecidos. En ello, y sólo en ello, la política como actividad se justifica plenamente y obtiene su legitimidad.Creo más en el proyecto social que en el poder, en las reglas conocidas que en la discrecionalidad, en los equipos que en las individualidades. Me interesa el “estar, para hacer” antes que el “estar, para ser”. Así ha sido desde que a los quince años empecé a militar contra la dictadura franquista en la clandestinidad y no veo probable que, en esto, vaya a cambiar. En palabras de Springsteen, “I’m working in a dream, though sometimes it feels so far away”.
Pero la acción positiva de la política, en democracia, no se agota en la actuación desde el Gobierno, o el Parlamento. Lo se bien. También la sociedad civil está aportando mucho en este siglo de la cooperación, el voluntariado, la participación plural, las redes privadas y, todavía tendría que hacerlo con mayor repercusión en el futuro. Por eso quiero hacer compatible el paso que hoy doy con mi deseo de seguir estando presente en la vida pública a través de artículos, fundaciones, conferencias, clases, estudios y debates. Y, por supuesto, desde este blog, al que tan agradecido me siento.
Siempre he pensado que hacerse mayor era ir aceptando que ya no “todo” es posible. Que con el paso del tiempo se van cerrando unos caminos y emprendemos otros con fuertes inercias hacia la irreversibilidad. Las “Vidas Paralelas” verdaderamente interesantes no son tanto las que escribió Plutarco comparando personajes griegos y romanos, sino aquellas otras que analizaran lo que hubiéramos podido vivir nosotros mismos si, en lugar de pasarnos aquello en aquel momento, nos hubiera pasado aquello otro igualmente posible. Repasando mi biografía desde esa óptica borgiana, me siento razonablemente satisfecho con “cómo me ha llevado la vida”, en expresión centroamericana.
Pero creo que todavía me es posible hacer algo nuevo, distinto de lo que he hecho hasta ahora. Tengo la oportunidad y quiero intentarlo. Con ello, empiezo otro capítulo en el mismo libro de mi vida, pero sin arrancar hojas anteriores, ni renunciar o repudiar ninguna de ellas. Se trata de un punto y aparte. Y estoy seguro de que la mayoría de intereses, cosas y personas que hasta ahora han sido importantes para mi, seguirán teniendo un destacado papel en lo que me queda por escribir. Total, aunque parezca que, como Alicia, voy al otro lado del espejo, en realidad, solo voy ahí cerca, al otro lado de esta misma calle común que nos lleva a todos. Y ya sabéis, sigo trabajando en el mismo sueño.