divendres, 18 de març del 2011

Eleccions municipals 2011

Rodatge de l'espot de CiU

D’aquí pràcticament dos mesos, concretament en 22 de maig, tindran lloc a Sant Joan les eleccions Municipals. Aquestes podrien ser les eleccions més disputades de la nostra història, molt segurament fins a set llistes : CiU, PSC-PSOE, ERC, ICV, PP, PxC, SI, .. de moment, també es parla d’alguna llista d’independents ?

Estic segur, que aquesta dispersió de vot, podria afavorir que forces minoritàries entressin a l’ajuntament. El més preocupant però, seria que convertissin l’ajuntament en una trencadissa i un trencaclosques, que deixes en mans de grups minoritaris els pactes per formar governs estables.

Exemples com l’ajuntament de Vic, a les passades eleccions, podrien esdevenir, en aquesta propera legislatura, una manera de fer, de molts altres pobles de Catalunya. Us imagineu un bons resultats de PxC a Sant Joan ? Doncs crec, que és possible que els tingui. Que farem si això passa ? Qui ho sap ?

Només tenim segur, per primera vegada, en més de 20 anys, que canviarem d’alcalde, no sé si per bé o per mal, esperem que sigui per millorar. Tot i que el panorama econòmic general i el de Sant Joan en particular no siguin per llençar coets, més aviat tot el contrari.

Que trobarem a l’ajuntament ? De ben segur, feina per fer, coses per endreçar, factures per pagar, i després veure per on ens en sortim, aquesta és la realitat.

Que no ens falti a tots plegats la il·lusió, però, cal rigor i treball, només així podrem garantir un futur per al nostre poble, futur que avui per avui, és més negre que blanc. L’ajuntament no és una sortida laboral, no es pot confondré l’ajuntament amb cua de l’INEM, ni presentar un currículum més blanc que un paper de fumar, o ser un enginyós expert en fer solitaris, caçar papallones o fer el vaixells de papers. L’ajuntament necessita persones amb capacitat de treball i combinar la joventut amb l’experiència. No ens podem jugar fer experiments, per què el desastre a més personal, pot esdevenir patètic, general i col·lectiu.

divendres, 4 de març del 2011

Déu i ciència......

L’altre dia vaig topar-me amb aquest escrit i va deixar-me, agradablement sorprès, és bonic , senzill i fa pensar, he respectat l’original en castellà tal i com l’he trobat.


“Un poco de ciencia nos aparta de Dios. Mucha, nos aproxima”

Un señor de unos 70 años viajaba en tren y a su lado iba un joven universitario que estudiaba su libro de ciencias, mientras el anciano leía un libro de portada negra.
El joven percibió que se trataba de la Biblia, abierta al Evangelio de Marcos.
Sin ceremonia el muchacho interrumpió la lectura del otro y le preguntó:Señor, ¿usted todavía cree en ese libro lleno de fábulas y cuentos?

Sí, mas no es un libro de cuentos, es la Palabra de Dios
.
¿Estoy equivocado? Pues claro que sí.

Creo que el Señor debería estudiar la Historia Universal. Desde hace más de 100 años la Revolución francesa mostró la miopía de la religión.

Solamente personas sin cultura todavía creen que Dios hizo el mundo en seis días.
El Señor debería conocer un poco más lo que nuestros científicos dicen de todo eso.Y . . . ¿es eso lo que nuestros científicos dicen sobre la Biblia?

Bien, como tengo que bajar en la próxima estación no tengo tiempo de explicarle, pero déjeme su tarjeta con su dirección para mandarle material científico por correo.

El anciano entonces con mucha paciencia le dio una tarjeta al muchacho.Éste, al leer el nombre allí impreso, salió cabizbajo, sintiéndose más pequeño que una ameba.
Porque la tarjeta decía: “Profesor Doctor Louis Pasteur, Director general del Instituto de investigaciones científicas”

Louis Pasteur dijo: “Un poco de ciencia nos aparta de Dios. Mucha, nos aproxima”.

(hecho verídico ocurrido en 1892, parte de una biografía)