dimecres, 31 de desembre de 2014

PPodemos

Ui !! 31 de desembre, això s'acaba. Un any més de crisi, sense final a la vista. Un any 2015 amb poc futur, viure si podem en pau i pocs aliments !! Espanya podem canviar el PP pel PPodemos, les dues cares de la mateixa moneda i poques esperances pel nostre país, i menys pels canviss i nous temps. Bon any nou !!

diumenge, 20 de juliol de 2014

NI LLIURES , NI IGUALS !!



Mil peles !!! Amb la "foto" del Rei Ferran i la Reina Isabel , els Reis Catòlics.


Ni tant lliures , ni tant iguals......

Libres e Iguales, és una plataforma amb tot el dret d'existir, però tant fora de lloc, com si un servidor s'oposés al referèndum sobre l'autodeterminació de la Rioja, o sobre l'autodeterminació del País Basc, fet que segurament tard o d'hora s'esdevindrà.

La legitimitat que ells tenen, és la que ells no ens reconeixen a nosaltres, els altres. Bàsicament la idea i la concepció espanyolista “castellana” centralista de l'estat, en certa manera és una visió franquista de les institucions.
Una Espanya, a qui no li agraden els catalans, excepte el Boadella , (Albert),  a qui no li agraden els bascos, a menys que siguis un Nicolás Redondo (pare o fill), a qui no li agraden els gallecs a menys que sigui un Rajoy. Que recela dels andalusos a menys que siguis el Felipe González. Uns espanyols que tenen molta estima pels valencians , sobretot si dius Carlos Fabra o Alberto Fabra, no si ets dius Pompeu (Fabra) , Francisco Camps o Rita Barberà, també per la gent de les illes sobretot pel Jaume Matas.

Aquesta concepció d'Espanya és la mateixa, més o menys actualitzada de la dels Reis Catòlics. Per cert,  sabeu qui els va atorgà el títol de reis catòlics ? doncs el papa Borja, Roderic Llençol i de Borja, amb el nom de Papa Alexandre VI, nascut a Xàtiva el 1431. Molt interessant : http://ca.wikipedia.org/wiki/Alexandre_VI.

Aquesta concepció, idea és la que s'ha mantingut inalterable durant aquests anys. és la mateixa que farà d'Espanya un país, sense futur instal·lat en els cofoisme i més preocupada de la possible consulta a Catalunya, que de trobar la manera de fer un país modern i que funcioni.

Precisament, per no ens sentim lliures, i tampoc no se'ns tracta igual que els altres espanyols, demanem el dret votar amb la possibilitat de marxar.

En veritat la consulta m’interessa en tant en quant puguem ser independents :
De les Lleis espanyolistes de Ministre Wert
De les Lleis retrògrades del Ministre Gallardón
De les Lleis De seguretat per nostra inseguretat Del Ministre Fdez Diaz.
De les Lleis Fiscals que ens escanyen del Ministre Montoro
De les llastimoses Lleis de la Ministra Bañez la del l'atur.
Dels trens i avions que no van alhora, que no poden decidir ni quines festes farem...
Etc... Per tot això i molt més Vull la independència !! 

dilluns, 9 de juny de 2014

De tants Felips Déu nos en guard !!!

Són moltes les temptacions de demanar una república espanyola, la veritat em preocupa ben poc. Una República Espanyola presidida per En José Ma Aznar o per Felip (un altre) González , no seria millor que una monarquia espanyola. Tot i tenir anticalans a la presidència d'una possible (poc probable) república com a mínim se'ls hauria de reconèixer el sentit i el valor democràtic de la institució, malgrat no sigui la nostra.
Si el Rei d'Espanya, Felipe VI, volgués continuar-ho sent, el millor que podria fer seria reconèixer el dret de Catalunya a l'autodeterminació, només per instint de supervivència. Només ens cal veure com les monarquies més ràncies del mon, saben adaptar-se als nous temps o bé la Reina d'Anglaterra, voldrà continuar-ho sent a Escòcia, o de Gibraltar (amb una claríssima Independència vers Anglaterra).
Quina actualitat , aquella cançó de la Trinca, quin disc tant bonic pel qual no passen els anys...




LA TRINCA Història de Catalunya en Cançons :

Un nét de Ferran d'Antequera, que també es deia Ferran,
es va casar amb la reina Isabel de Castella, foren
els Reis Catòlics. Amb aquest casament Catalunya
i tota la corona d'Aragó van quedar unides amb Castella.
Nét de Ferran el catòlic va ser l'emperador Carles V,
un dels monarques més poderosos que hi ha hagut al món...

............
Quan ell se'n vagi cap a l'altre món
vindrà per fer de rei l'altiu Felip Segon.
Després Felip Tercer i després el Quart...
De tants Felips Déu nos en guard!


diumenge, 11 de maig de 2014

GERIONA , La veu feta emoció



La música, ens genera sentiment, no podem dir que existeix música ni estil, si aquesta no ens genera emoció. No cal dir que el programa de TV3 oh Happy Day, és l'únic que he mirat en els últims anys, vull dir que he mirat amb interès.
Els guanyadors ho feien molt bé, els altres també, la veritat qui va fer-me sentir, emocionar ha estat el cor Geriona.
Gràcies per la vostra música sobre tot per la vostra veu. Sou joves, molt joves, podeu aprendre molt de tècnica, de música, etc , però  el que heu fet ara té un valor que mai podreu arribar a copsar.
Un bon repertori de cançons, una bona interpretació uns arrenjament ben fets i sobretot els vostres sentiments per fer-nos sentir l'emoció.
Que no sigui l'últim !!

Avui al Diari El Punt Avui per 9,95 euros, una bona notícia.

dissabte, 15 de febrer de 2014

CDC Sant Joan i la vella guàrdia ...


Aquest és la notícia que apareixia a ManresaInfo.
La veritat deixo que passin uns dies, per dir-vos que no existeix cap divisió entre independentistes i no independentistes, en això tots estem d’acord. Desconec a més cap sector no independentista a CDC Sant Joan.
Sé que aquesta notícia, fa mal i ha fet mal als companys del partit aquí citats, alguns dels citats no van anar ni a la reunió esmentada, i que poca cosa té a veure amb la nostra realitat.

Pel que veig la notícia del ManresaInfo, intueix encertadament, i busca saber si existeix algun tipus de divisió interna del partit. Doncs sí, des d’aquest punt de vista és cert existeixen diverses visions sensibilitats, però aquestes són bàsicament sobre temes de gestió, coses del dia a dia, sobre la manera de fer i no fer i de comunicar o bé precisament la manca de comunicació. Existeix a més una dificultat afegida, un govern format entre Convergència i Unió i Esquerra. És un joc com mínim a tres bandes, però que les seves dificultats bàsiques no estan entre CiU i ERC. Les dificultats d’entesa són internes i res més, com a tota bona família. Però la família no la pots canviar per un altre, nosaltres tampoc.

Us en posaré un exemple d’aquest, des encontre. D’entrada alguns crèiem, que era imprescindible començar la legislatura fent una auditoria dels comptes municipals, després de 20 anys de govern socialista, no va ser aquesta la resposta majoritària dels nostres representants a l’ajuntament. Ara, en els comptes municipals només fem que trobar esguerros i ens els menjarem amb patates.

Res més lluny de la nostra intenció, com se’ns ha dit, de la voluntat de fer llistes alternatives, o apuntar-nos als adversaris polítics només per despit.
No és aquesta la meva/nostra manera de fer, no en sé, ni m’agrada. 
Simplement he dit les coses que crec, les seguiré dient tranquils. 
Ara fa tres anys que no estic a l’ajuntament i podré estar-ne quatre o vuit , o  potser no hi torno mai més !.