diumenge, 5 de novembre de 2017

Quin Camí....

Quin camí hem de seguir ?

Vist com reacciona el govern d’Espanya, una vegada més, crec que cal destacar no els separatistes, sinó els separadors aquells que no ens volen a Espanya. Ens volen diluïts i sense identitat.

Sentir els parlaments a les manifestacions com les del cap setmana passat , finals d’octubre de 2017) a la trobada de “demòcrates segons ells” i Espanyolista “ per la unitat d’Espanya” feta a Barcelona, fa venir mal de cap. No oblideu que entre els pacífics manifestats i teníem els 10,000 “piolins”. Només veure les pintes d’alguns es podien identificar. Per tant no és estrany veure molta gent, això  sí ni comparació en cap diada de 11 de setembre.

Volem República Catalana !!!

Per tant només tenim un camí , en paraules de Joan Maragall “Adéu Espanya” :

On ets, Espanya? — No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua — que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!
Joan Maragall, Oda a Espanya.




diumenge, 3 de setembre de 2017

 
LA VIDA QUE APRENC (Jo també)

Llibre de Carles Capdevila (1965-2017) editorial ARCADIA.

No vull fer de crític literari, no ho pretenc, ni en sé. Només faig, algun comentari sobre els llibres que m’agraden, hi amb els que m’ho paso bé.
Fa anys, no tinc memòria 8, 9,10, no ho recordo, va venir en Carles Capdevila a fer una xerrada amb els pares de l’IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada, jo estava a l’AMPA en aquells anys. Va ser una estona molt bona, molt sorprenent i una xerrada, divertida, profunda i profitosa, i no exagero.
En Carles , ens va explicar les coses, de cada dia, tal i com són, tal i com ens pasen.
Ara en aquest llibre, trobo una bona part i més coses,  del que va ser aquella xerrada.
M’he divretit molt amb el llibre. Per cert a la pàgina 173, un tros molt curt, es diu “Entusiame sospitòs” m’he sentit molt identificat.

Llegiu-lo val la pena, molt i molt.

Gràcies Carles !!!

diumenge, 20 de setembre de 2015

NO HO ENTENC......



El drama dels refugiats a Europa , siguin polítics o econòmics, no se veure’n la diferencia,  és brutal. El que no puc entendré de cap manera, és la inactivitat , passivitat o por d’Europa.
Per què no s’intervé militarment en aquest països, amb governants,  corruptes, ineficaços o erràtics fins al moll de l’ós. Com mínim, tenir unes forces, amb mandats clars, sota mandat de les nacions unides, forces d’interposició. Són allò dels assumptes interns.

No és tant i tant important ser a Europa ? Ser a l’OTAN ? Quines decisions es prenen ?
Espanya, perquè no intervé, o promou la intervenció. A nivell Europeu crec que l’únic que a dit o ha fet alguna cosa és França.

Espanya no sap, no contesta.  No tenim exèrcit ? Per a què serveis ? Perquè gastem centenar de milions d’euros anuals en un exercit ? Perquè el tenim ?  A clar !! Per si volen independitzar-se els Catalans !!   Per això subvencionem,  pagament, mantenim a cos de rei (un altre) un exèrcit. Exèrcit especialitzat al llarg de la seva història, a guanyar guerres, internes (civils) contra població del seu propis “país” , població desarmada això sí.


Un altre motiu per no volgué ser espanyol... Així no !

dissabte, 4 de juliol de 2015

Convergència sense Unió





Feia molts anys que als congressos de  Convergència es demanava revisar el pactes amb Unió i la quota del 25% , més enllà d’alguns replantejaven, ja es preveia la ruptura. Finalment ha estat així. Després de l’escàndol de les últimes eleccions, on el Sr. Duran rectificava diàriament les paraules del president, tothom tenia clar que no podíem continuar.

La “Tercera Via” del Sr. Duran, no sé que és, ni ell mateix ho sap, tampoc li interessa gaire la veritat. En Duran és un polític autònom, ell va a Madrid a defensar els interessos del “lobby” farmacèutic i poca cosa més, ni ell mateix ho amaga, és conegut i reconegut per a qui treballa.

A més després de fer neteja al partit, no té cap tipus de competència, personatges grisos i de tercera fila políticament parlant, són al seu voltant, ni Vila Abadal, ni Antoni Castellà , ni Joan Rigol, ni la mateixa Joana Ortega , que et queia l’ànima als peus, cada vegada que la sentia parlar. El discurs polític de En Duran està molt ben fet o és molt potent, no el menys tingueu. (tinguem)

Per tant, ara tothom té el que volia, convergència un partit únic amb llibertat per pactar amb qui vulgui i no cal fer una federació. Pactes puntuals si cal.

Unió Democràtica de Catalunya, un  partit, ara clarament definit com a autonomista, que pot acabar per ser el Cavall de Troia del PP a Catalunya. I per altra banda una ICV que els han caigut les lletres, Sense Iniciativa la tenen uns altres, sense Catalunya ara són espanyols i sense els Verds, no n’ha quedat ni rastre (com s’han de veure els pobres comunistes). Però els dos queden clarament definits con AntiIndependentistes.

L’única finalitat de tots els moviments, és desgastar el president i el procés, i això per l’oposició sempre són bones notícies.  

Per cert , perquè no han dimitit tots els regidors d’Unió que van presentar-se el dia 24 de maig, o han plegat d’Unió i s’han fet de convergència. Algú mal pensat, pot creure que van esperar al dia 27 de maig a fer la consulta interna , per deixar-ne el màxim de col·locats, abans de tancar la paradeta.

Que en Duran es bon polític cap dubte, que és un valor per Catalunya cap dubte, que és el millor del que ha quedat Unió cap dubte. Que ni ell sap on va , cap dubte.