divendres, 20 de març del 2009

Ensenyament i educacio ?



Ahir 19 de març festivitat de Sant Josep, els mestres van decidir fer vaga el dia següent que els trebalaldors de SEAT, havien aprovat en referéndun renunciar a l’increment de sou per un any, i així veure si poden continuar treballant, ja ho veurem.

És curiíós, que quan es parla de canviar en temes referents a l’ensenyament, coma ara : canviar horaris lectius, per incrementar una hora a la setmana o bé fer una mica menys de vacances, ja no cal ni parlem de tocar sous, ni de rebaixar-los, ui, ui. Sempre s’acaba sensen tocar res, aquest col·lectiu (els mestres) té la mala costum d’utilizar els nostres fills, si sí utilizar els nostres fills, per seguir mantenin el seu estatus, en molts casos mantenir, sento dir-ho, només alguns privilegis.

En aquest sentit va arribar-me una carta d’una associació de pares de Manresa adreçada als mestres del seu centre, que va agardar-me molt per això us en reproduexo una part crec que està molt bé :

“” Manresa, 17 de març de 2009.

A la Direcció del ..............................

Volem començar aquest escrit agraint-vos el vostre treball i ........... Moltes gracies.

Ara bé, dit això ens agradaria manifestar la nostra opinió al respecte de la NOTA INFORMATIVA a la vaga que, sembla ser, està convocada pel dimecres 19 de març.

És de tots sabuda la política erràtica que està duent a terme el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (abans s’anomenava ensenyament ja que l’educació creiem que és una tasca dels Pares i no dels Mestres). Em consta que hi ha molts Pares, al igual que nosaltres, que la desaproven. En concret, sempre hem manifestat verbalment la nostra repulsa a fets com aquets i a la constant manca de respecte a les ratios per aula en el nostre centre. En el fons estem d’acord en que el col·lectiu de mestres prengui les mesures de pressió que consideri oportunes.

En el que no estem d’acord és en les formes. Per els que no treballem per l’administració, considerem que el dret de vaga és un dret perfectament lícit però que cal mesurar. Aquesta acció NO és una mesura de pressió cap el Departament. Aquesta acció, al marge de les conseqüències salarials corresponents al personal que secunda la vaga i que ja hauran avaluat, sols és una mesura de pressió cap als Pares.

El dia 19 no sols esteu negant l’educació del meu fill al no donar solucions educatives alternatives sinó que amés ens passeu la pilota al nostre terrat disfressant-ho tot com una mesura de pressió i solidaritat.

Senyors i senyores mestres, les coses no funcionen així. Si com a Pares en mesura de pressió decidim que els nostres fills faran vaga i no aniran a l’escola un dia determinat, haurem d’assumir les conseqüències ja que tenim l’obligació d’escolaritzar els nostres fills i, si aquell dia hi ha un examen ja sabem quina nota trauran.

Ens dol molt la manera com s’han fet les coses:

1.- La celeritat en la convocatòria.
2.- La manca d’argumentacions.
3.- La no definició de quines han estat les altres mesures de pressió que s’han fet o pres.
4.- Si el tema era tan preocupant pel vostre col·lectiu, la manca de circular prèvies o la recollida de signatures que, de ben segur, tindrien una resposta majoritària per part dels Pares.
5.- La no definició de mesures educatives alternatives que el centre hauria d’oferir, ja que aquest NO ESTA DE VAGA.

Davant d’aquest fet, la nostra decisió és que el nostre fill, afectat per aquesta mesura presa de forma unilateral per un col·lectiu de mestres, no anirà a l’escola el dia 19. No obstant demanem i exigim una resposta per escrit i ben argumentada del que ha passat i quina és la posició del centre i, a la vegada, serveixi aquest escrit com a reflexió de com cal fer les coses en un futur.

Per acabar recordar a vosaltres i a tots que cada quatre anys l’administració, aquesta i totes, ens demanen que censurem o ratifiquem els seus actes, és aleshores quan de primer mà podem manifestar la nostra opinió.

Agraïm la vostra comprensió i restem a l’espera de la vostra resposta.

Atentament, “”

dimarts, 17 de març del 2009

Fora de lloc, fora de joc


Dissabte passat va haver-hi una manifestació a Barcelona, 12.000 segons la guàrdia urbana i 50.000 segons els organitzadors segons les fonts diuen que és la gent que va assistir-hi. És curiós que ni els que estan a l’atur i van anar-hi. Catalunya amb de mig milió (si sí 500.000) aturats, i només a Catalunya. Si tenim en compte els números més favorables dels assistents, que no se’ls creu ningú, No va anar-hi ni el 10 per 100 dels aturats d’aquest país. Aturats que en realitat són molts més de mig milió doncs aquí no es comptabilitzen tots aquells que estan amb expedients de regulació, i que estan aturats igual que els altres.

Particularment vaig trobar els crits i les pancartes de la manifestació fora de lloc, els eslògans sense cap sentit i al final cantaven la internacional, tot plegat per llogar-hi cadires. Vaig trobar que l’espectacle era patètic. Ara comprenc que els qui pateixin l’atur no es trobin representants pels sindicats, i es quedin a casa.

El que a més no acabo d’entendre és que hi feien allà els partits polítics, quan en bona part, per no dir en la major part, són els primers i únics responsables de la situació. Partits que primer no van reconèixer la crisi, i quan han volgut fer alguna cosa, l’han fet tard i sense cap encert.

Crec que l’ambient de la manifestació estava fora de lloc i que els partits polítics ara estan fora de joc. Entre els uns i els altres anem bé.......

Espero que la manifestació del proper dia 26 de març de 2009, dels treballadors autònoms com mínim demanim unes quantes dimissions. Començant pels d’aquí i acabant pels d’allà.

Vaig trobar aquest escrit de la Fundació Catalunya Oberta que el veig molt encertat :
“La manifestació del passat dissabte a Barcelona devia tenir de guionista a Marx, Groucho volem dir, no pas Karl. En comptes de ser un clam contra les males polítiques econòmiques de Zapatero i el seu govern de mediocres, el lema de la marxa era un genèric i inofensiu “Plantem cara a la crisi”, com si parléssim d’un desastre natural sense pare ni mare. Els sindicats del país, acompanyats dels partits que governen Catalunya i Espanya, van sortir a fer els gegants. Per acabar la performance, els assistents van posar-se a cantar La Internacional, un himne d’altres temps que avui forma part de la vitrina més kitsch del segle XX. Mentre, els dirigents sindicals denunciaven les retallades salarials per poder assegurar -deien- el consum que manté viu el sistema. Marx, no Groucho sinó Karl, devia pixar-se de riure sota terra. “

divendres, 6 de març del 2009

Eleccions País Basc i País Gallec.


Salvador Cardús : AVUI ,6 de març de 2009

"Aquí, l’únic partit que se sent políticament segur és el PSC, una organització que, aquesta sí, té un horitzó nítid compartit amb el PSOE: ocupar tots els espais i escletxes possibles de poder, acomodant el socialisme sense escrúpols a tot allò que faci falta. Vegeu, si no, al País Basc."

A Galícia tot està decidit, el PP amb majoria absoluta i el bipartit més partit que abans. Avui ja són història. Al País Basc també, la jugada mestre del PP farà a Patxi López, Lendakari !. El govern dels perdedors, dels antinacionalistes, i dels espanyolistes (constitucionalistes), hi serà una realitat gràcies al PP, i la il·legalització fins i tot de les mosques que portin la ikurriña, gràcies al bunyol jurídic de la llei de partits. Per cert, no sé on eren els de convergència aquell dia, però m’han comentat que varem votar-hi a favor, per llogar-hi cadires !!.

Per tant les meves conclusions : El PP té un projecte d’Espanya , que no m’agrada , però que com mínim es clar i no m’enganya, no ens volen i prou. El PSOE no té projecte de res, ni d’Espanya (l’Espanya plural del ZP ha fet aigües per tot arreu), ni projecte social, ni projecte econòmic ni res de res, només té una finalitat governa a qualsevol preu. A Galícia amb els vots de BNG , a Catalunya amb els vots d’ERC i el PSOE II , que és ICV. Al País Basc amb el PP. Estratègia governar com sigui i amb qui sigui. Només una condició un socialista president.

Si això no ens a de portar una mica més enllà, vol dir que no anem bé. Com port ser que un partit com ERC independentista declarat, sigui capaç de donar suport a un president NO Nacionalista a Catalunya, i governar amb aquells que ara pacten amb el PP per fer fora governs nacionalistes, ni que siguin “light” com el PNB.

Seguirà Esquerra al Govern de Catalunya amb aquestes conseqüències brutals i nefastes sobre Catalunya i el País Basc. Serem capaços entre tots (CiU, ERC, ICV si vol) de construir una majoria Nacionalista a Catalunya,

Vinga som-hi, no cremem més el nostre electorat i tornem-nos la il·lusió pel país, avui que encara és possible.