Conten que un carnisser del mercat de Sant Agustí de Barcelona portà un ganivet a esmolar a un daguer del carrer de Carders. Li digué que li duia pressa i que l'hi esmolés com més aviat millor. El daguer li contestà que podia anar-lo a cercar a la tarda. El carnisser hi anà i no estava llest. L'hi va fer tornar, i tampoc no ho estava. El carnisser va haver de fer molts viatges a casa del daguer, tants que, de tant temps que va passar, el daguer ja ni es recordava del que havia de fer al famós ganivet; i un dia, així que veié entrar el carnisser, sense saber que dir-li i per treure-se'l de davant, li digué: " Ara li fan el mànec"dissabte, 18 d’octubre del 2008
Ara li fan el mànec
Conten que un carnisser del mercat de Sant Agustí de Barcelona portà un ganivet a esmolar a un daguer del carrer de Carders. Li digué que li duia pressa i que l'hi esmolés com més aviat millor. El daguer li contestà que podia anar-lo a cercar a la tarda. El carnisser hi anà i no estava llest. L'hi va fer tornar, i tampoc no ho estava. El carnisser va haver de fer molts viatges a casa del daguer, tants que, de tant temps que va passar, el daguer ja ni es recordava del que havia de fer al famós ganivet; i un dia, així que veié entrar el carnisser, sense saber que dir-li i per treure-se'l de davant, li digué: " Ara li fan el mànec"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Segurament aquesta entrada l'haguessis hagut de posar a al principi de començar el bloc.
Ara ho entenc.
Teniu raó, vaig pensar que era una expressió molt coneguda, però veig que no.
Per això vaig animar-me a explicar la anècdota.
Quan d'una cosa, en ocasions no saps res, ni saps de què et parlen, Com està allò.... sempre pots dir, ara li fan el mànec.
Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada