dissabte, 18 d’octubre del 2008

Ara li fan el mànec

Conten que un carnisser del mercat de Sant Agustí de Barcelona portà un ganivet a esmolar a un daguer del carrer de Carders. Li digué que li duia pressa i que l'hi esmolés com més aviat millor. El daguer li contestà que podia anar-lo a cercar a la tarda. El carnisser hi anà i no estava llest. L'hi va fer tornar, i tampoc no ho estava. El carnisser va haver de fer molts viatges a casa del daguer, tants que, de tant temps que va passar, el daguer ja ni es recordava del que havia de fer al famós ganivet; i un dia, així que veié entrar el carnisser, sense saber que dir-li i per treure-se'l de davant, li digué: " Ara li fan el mànec"

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Segurament aquesta entrada l'haguessis hagut de posar a al principi de començar el bloc.

Ara ho entenc.

Ramon Marquillas ha dit...

Teniu raó, vaig pensar que era una expressió molt coneguda, però veig que no.
Per això vaig animar-me a explicar la anècdota.
Quan d'una cosa, en ocasions no saps res, ni saps de què et parlen, Com està allò.... sempre pots dir, ara li fan el mànec.
Gràcies.