dimecres, 30 d’abril de 2008

Crisi, quina crisi ?

En tornar de les vacances d'estiu a primers de setembre del 2007, va semblar que algunes persones, no havien tornat, l'activitat econòmica, va semblar aturar-se. A primers d'any, semblava que la cosa no acabava d'engegar. Van venir les eleccions del març, però, tranquils que aquí a dos mesos tot estarà acabat, i menjarem anissos i serem feliços.
Han passat gairebé sis mesos, des que va començar la no ciris, però això no arrenca. Els bancs no tenen un duro, no deixen ni una pela per les hipoteques, la venda de cotxes no va ni amb “rodes”, la baixada en la venda d'electrodomèstics ha estat per veure-ho s'ha ensorrat, el consum de les famílies està sota mínims, però en Sapatero, diu : Aquí no passa res !!
Doncs que passa, carai ! Passa, que quan sento el president del govern, crec que aquest home no sap que ja s'ha acabat la campanya electoral, que ha de canviar el discurs. Cal que afronti els problemes i es deixin de collonades amb els 400 euros.
Aquests famosos 400 euros, que només cobraran els que paguem IRPF. És a dir el pensionistes amb les pensions més altes(1 de cada 4), els treballadors que no som mil euristes, els empresaris, etc.. No cal que facin més tonteries més per distreure el personal.
Mentre tant Catalunya ja és la vuitena regió d'espanya en PIB, per darrera : Múrcia, l'Aragó, València, etc.. A cada vogada perdem un llençol.
Gràcies una vegada més al tripartit, que està convertint aquest país en una caricatura del que un dia va ésser.
Ja qui no sap on viu, i d'altres que no volen saber-ho.