Les qüestions de Fe , no és poden imposar, creus o no creus. Ningú ens pots avaluar quin és el nostre “nivell” interior de creença, és lliure i voluntària. Només és una manera d’entendre la pròpia vida, només ens pot ajudar a sentir-nos millor i intentar donar un sentit a les coses que fem. En la Fe però, cal voluntat, sinó tenim voluntat difícilment tindrem Fe. És un exercici constant i diari. He de confessar que les polèmiques entre l’estat i l’església em queden lluny, no sóc indiferent, però crec que podríem dedicar més temps a d’altres missatges potser i sense voler donar lliçons a ningú “més evangèlics”. No entenc algunes critiques del Bisbes espanyols, en referència a la negociació amb ETA, i tampoc comprenc la resposta del govern socialista, per les critiques rebudes per l’església. Cadascú defensarà lo seu, si 
està realment convençut del que fa, no cal que es preocupi de les crítiques i punt. Si el govern està convençut, que cal d’ampliar la Llei de l’avortament, és la seva responsabilitat plantejar-ho, nosaltres en tot cas defensarem un model i unes propostes diferents, plantejarem alternatives i promourem altres valors que potser avui ja ningú defensa, però que poden ser fonamentals no per la Fe, sinó per la mateixa convivència de les persones.
No serà, que en els fons els governants, per molt "ateus" que siguin, els preocupar que la seva ànima ,....... es pugui condemnar..... ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada