dimecres, 12 de novembre del 2008

A l’atur, Som-hi !


Després de patir durant mesos una campanya, miserable i avorrida sobre el Som-hi !. Que segons he sentit ha costat 1 milió d’euros. Home amb aquest import, potser s’hauria salvat alguna empresa, no ?.

Crec, que els del govern s’haurien de deixar les excuses de mal pagador i dir la veritat sobre el que realment s’està fent des del govern per nosaltres. La veritat crec que no gaire cosa. Aquesta és una situació que els ha agafat en calçotets. Amb consellera de treball que encara no sap ni que hi fa, crec que es diu Serna. Però de la manera que esta anant el país s’hauria de reorientar la campanya i posar-hi expressions com : A l’atur Som-hi ! , O bé a la presó (vull dir centre penitenciari) de Sant Joan de Vilatorrada, a la presó Som-hi !. Vaga d’estudiants dia si dia també, a la “mani” Som-hi !. O desgavell sanitari, encara tenim consellera, no ? A la cua de l’ambulatori, a la cua, Som-hi., etc..

Com deia aquell , ara li fan el mànec......

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs sí, amb aquest milió d'euros podrien haver salvat una altra empresa. Una més. Així anem, posant pegats a tots els llocs i després volem que els altres facin les coses correctament.

Encara no s'han adonat que el millor és renovar el sistema al complert? Ja no dic acabar amb ell.. O es que a més de salvar als empresaris, ens hem d'agenollar davant dels polítics, després de donar els diners per fer-ho?

Ja que som tan aficionats als refranys li deixo un de castellà: "Mientras hayan burros, iremos a caballo".

Aquest sistema és una vergonya, a part de basar-se en principis que pertemeten la creació de desigualtats socials i econòmiques. Bueno, en realitat es basa en això: en el benefici d'uns a costa de la majoria. I després amb els impostos de tothom es salven a les empreses. Qui es va beneficiar quan les coses anaven bé? I els que no poden pagar la hipoteca? I els que van perdre el treball i estan en edats impossibles per trobar-ne? En aquesta gent ningú pensa, només ho fan per omplir-se la boca els polítics, i quan són davant de càmeres. Després agafen el seu cotxe, dic el nostre, Audi´de milions per passejar-se.

M'ha agradat que tregui el tema de què els joves se'n van de "mani" en "mani". Però s'ha deixat el més important, que és el que l'ha causat.

Vostès varen estar 23 anys governant i deixant l'escola pública totalment deteriorada, que feia pena, afavorint i destinant milers i milers d'euros de fons públic per la privada concertada, el 90% en mans de l'Església.
Els altres tampoc fan gaire cosa, però es que intenteu treure-us les coses del damunt sempre, al preu que sigui.
Em sembla molt bé això, però després no intenteu netejar-vos la cara dient el que no sou, perquè se us veu de lluny.

Sempre esteu criticant al govern per totes les coses que fan i deixen de fer, però després no dubteu en cap moment en estar-ne a favor d'una llei com la d'eduació (LEC), amb el que suposa per la gent treballadora. Vosaltres sou i sereu liberals conservadors, i de dretes. Per tant no feu que mireu pels treballadors i per la gent del carrer, perquè en cada discurs que feu en deixeu anar alguna (però sempre d'amagat, per evitar dir la veritat al complert).

Crec que si fos per vosaltres encara estariem al segle XVIII-XIX, amb jornades laborals de sol a sol, i amb una educació penosa per la majoria de població (despres d'haver lluitat i mort pels drets) i molt bona pels de sempre. Perquè, és clar, els governants havien d'encarrilar tant econòmicament com ideològicament la societat, d'aquí la vostra vinculació amb l'Església.

Per cert, quan estudiarem a classe per qui i per què varen lluitar els requetés de Monsterrat durant la guerra civil? Perquè l'altre dia vaig veure allà una figura i em va traslladar 72 anys enrere.

Això sí, que visqui Catalunya.

Ramon Marquillas ha dit...

LA veritat crec que el tema que parlo no és aquest , però és igual.

Dues pinzellades : comparar l'escola pública dels anys 80 amb l'escola del 2003 els 23 anys de CiU, ha estat una transformació del país. Un canvi molt fort i profund, per bé.
Com a opció personal vaig triar l'escola pública, no la privada, no sé de què m'acuses.
JO vaig anar a l'escola privada religiosa, no existia l'escola concertada i la pública era pobre i miserable, parlo dels anys 60.

Ja ho saps que no sóc d'esquerres, com tampoc no ho és EN Carod, En Puigcercós,Motilla, Saura, etc.. Jo no tinc cap problema en dir-ho.

El tema de Llei d'ensenyament ho deixo pel proper escric al bloc.

Els tercios de Nuestra Sra. de Montserrat, van actuar a la Guerra Civil espanyola a favor del bàndol nacional. Principalment format per catalans , als quals els elements incontrolats de la República principalment FAI i CNT els havien fusellat familiars. Com veus tot té una explicació.

Per la meva banda els meus avis i els seus germans van participar a la guerra civil espanyola,amb l'exércit republicà, en concret per l'estat català que era el partit del president Francesc Macià.

La vida dona moltes voltes, jo no entenia que un home com el meu avi que havia lluitat tres anys a la guerra civil amb la república els anys 80 votes a CiU. Amb el temps tot s'acaba entenent.

Ramon Marquillas

Anònim ha dit...

No, Ramon. La intenció del missatge no era pas fer al·lussions personals, cadascú és lliure de portar els seus fills on vulgui i pensar com vulgui. Faltaria més.

La pregunta referida als Tercios de Nuestra Sra. de Montserrat era evidentment retòrica. Em sembla haver vist la bandera d'aquesta gent quan et dirigeixes a cap a la Verge de Montserrat, però és igual.

Els de la CNT i els de la FAI no eren incontrolats de la República, eren incontrolats de la societat. Perquè d'aquí a donar-ne la responsabilitat de les morts al govern republicà n'hi ha un pas.

Ah, per cert, m'agradaria saber exactament el nombre de morts. Perquè aquí sembla que els de la FAI anaven assessinant a tothom que es trobaven pels carrers de Barcelona, demostrant-ne, realment, molt poques d'aquestes morts.

També cal destacar que l'Església va ser la gran beneficiada durant la dictadura, per tant no és d'estranyar la seva vocació "colpista" contra el govern democràticament escollit, diguem-ne.

Doncs sí, la vida dóna massa voltes. Potser masses. I tot no s'arriba a entendre, unes coses les amaguen i les altres se les inventen. Per bueno, per això hi han historiadors treballant-ne.

Anònim ha dit...

Sergi, només et vull matissar uns quants aspectes sobre el tema escolar. Sóc mestra d'un escola pública, he estat directora d'una escola pública, les meves filles van a una escola pública i a una universitat pública. La meva aposta personal és molt clara: l'escola pública, laica, multicultural,... et diré que actualment les escoles públiques estan reben menys diners per curs que en els 23 anys que sempre esteu criticant. Fa 25 anys que sóc mestra i des del primer dia he treballat en l'escola pública. Quan i vaig arribar acabaven de marxar tots els mestres que no van acceptar formar part de l'escola catalana. Per tant en vam entrar molts, érem joves i amb empempta. Entre el nostre esforç d'hores hores fora de l'horari escolar, els pares i la Generalitat vam anar construïnt les escoles catalanes.Però a part de reconstruir l'ensenyament, també es va reconstruir la sanitat. Abans d'aquests 23 anys, havíem d'anar a casa del metge a visitar-nos i pagar-li una "conducte" cada mes. Anys més tard vam passar a un localet que va cedir la parròquia, que sanitàriament deixava molt que desitjar. I així t'aniria dient moltes coses que duran aquests 23 anys s'han canviat. Ara el que havien de fer era: mantenir i millorar els serveis, crear-ne d'altres perquè la societat està canviant i hi ha altres demandes. La seva pega és que s'ha passat massa temps discutint-se entre ells per les posicions de les seves cadires, mentrestant nosaltres, els treballadors som els que rebem les conseqüències. Per cert saps que a Sant Joan fa molts dies que no tenim cap pediatre??? i els nens i les nenes que s'han de visitar per malaltia els hi han de portar a les hores que els meges de capçalera estan d'urgències? Saps que els nostres metges de capçalera estan esgotats física i psíquicament d'aquesta situació? Ho sé, perquè he estat parlant amb ells i m'ho han explicat.

Ramon Marquillas ha dit...

La República era el règim democràtic legítim, sense cap dubte. Però l'actuació de diversos elements, que van anar per lliure van fer molt mal a la República, van donar sensació de buit de poder. La veritat, no sé si en van matar 500 o 5.000 però a qui li va tocar, va quedar marcat.

En aquells anys de la guerra i la post guerra, l'esglèsia és va posar al costat del poder, al costat de la dictadura, com a mínim la gerarquia de l'església.

Et recordo però, que l'església és plural, és dir i cap tothom, fins i tot jo.

Els errors de l'església en el passat, ara els paga i segurament els pagarà molts anys més.

Tot i això i malgrat els errors, entenc que els valors que defensa l'església van molt més enllà de la seva generarquia, la lluita pel poder, i la riquesa.

Imagina't :
Ser católic on tothom és declara ateu, i ser català a espanya i no de d'esquerra al país dels progressisme. Això és nedar contra corrent....

A mi avui se'm fa difícil entendre l'anticatlocisme de la societat el trobo és excessiu.

Anònim ha dit...

Respecte l'Anònim, té tota la raó. Però és a vostès als que els hi hem de deure el canvi. Si les inversions a la pública haguessin sigut més grans segur que els altres al trobar-se una situació millor seguissin confiant en ella. Pero el poder de la concertada és massa gran.
I el problema a Sant Joan és grandíssim. El tema dels pediatres no ho sé, però el que sé és que cada cop que vaig a buscar la cartilla o alguna recepta de la meva àvia a l'ambulatori m'estic 10minuts o més. És estrany el dia que no passi això.

Jo crec en un Estat laic, no la broma d'estat aconfesional que tenim. Que durant la transició s'hagués adoptat aquesta mesura per sortir del pas doncs val, però ara ja no hi ha excusa. El president i els ministres treballen per a tothom, incluits els musulmans (per exemple). Per tant no entenc el fet que hagin de fer el jurament de la Constitució amb elements cristians, catòlics en aquest cas. Com tampoc entenc que de manera obligada se'ns retingui una part del sou per destinar-ho cap a l'Església (una cosa és l'opció que et donen, l'altra la que destinen anualment) i fet que els actuals representants de l'Església Catòlica (ja no dic el Papa de Roma) no hagin demanat perdó pel fet de recolzar el cop d'estat anteriorment citat, com per beneïr els tancs i els avions que acabarien amb la vida de milers de persones innocents, i per dur a terme una brutal repressió on ells van tenir un paper importantíssim.

En definitiva, tenim un país, com a mínim, curiós. Pero l'última comparació no té sentit. Ser català a Espanya és una realitat, ja que de moment el país està dividit així, però no s'escolleix. Les altres opcions sí.

Anònim ha dit...

Crec que un dels problemes de la situació actual és fer creure que el progrés és únicament d'esquerres,i amb això es va equivocat. Actualment hi ha polítics "d'esquerres" que prenen decisions que segons les teories polítiques, serien decissions de "dretes", però sota l'etiqueta de progressista i d'esquerres s'estan prenent decisions poc democràtiques, amb visió reduccionista i d'immediatesa i no planificades i estratègiques ( Penseu en Catalunya o Sant Joan, és el mateix)

Estan primant més els interessos individuals i els de partit que els interessos de la població, creuen que pel fet d'haver estat escollits els dona peu a prendre la decisió que ells volen o els interessa,sense haver estat al seu programa electoral o amb decisons tretes de la màniga.
Cada vegada més, el poder polític està més distanciat de la població, i torno a repetir-ho, pel fet de dir-se d'esquerres creuen en la omnipotència d'aquell que ho sap tot.
Si el tema de les "facturetes" a Sant Joan l'hagués plantejat ICV o PSC en contra CiU o el PP, ja m'agradaria veure què hauria passat. I ara, ja ho veieu, tenen dret a despotricar de tothom i creures per sobre el bé i el mal.... això si, parlen de transparència i diàleg que sempre queda bé dir-ho.

Ramon Marquillas ha dit...

Sergio :

Una de les coses que ens determina com som és la història la nostra història.Per això vivim en cases i no en coves, per això ens vestim i no anem despullats, per això mengem en un plat i no a terra, per això dormin en un llit i no sobre quatre falgueres.
El catolicisme ha tingut aspectes dolents, però n'ha tingut de molt positius, ens ha fet més tolerants, respectuosos, més solidaris. Aquest valors difícilment els veuràs en cultures sense arrels cristianes.
Per això fem el pessebre, per això mengem torrons, per això bevem cava, per això mengem panellets, posem llums, per Nadal, plantem un arbre, en desitgem bones fetes.
Per les nostres arrels cristianes.
JO no vull,renunciar a res ni crec que ningú hagi de fer-ho, només et vull dir una cosa, si una cosa no t'agrada no en facis cas.

Jo faig meva aquella frase d'en Raimon... Qui per els orígens perd identitat..

Tens raó en una cosa ser espanyol no es pot triar... de moment....