dissabte, 15 de novembre de 2008

Polseguera

En poques molt poques ocasions he parlat de l'església, sempre però m'he trobat amb la sorpresa de les reaccions negatives que genera. Ho entenc, al llarg dels anys l'església catòlica s'ha fet molts enemics. S'ha posicionat al costat del poder, això ha fet que gent humil es sentís desatesa i se'ns allunyessin.

Però mireu com són les coses. Resulta que a casa, cada setmana, rebem el Full Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada, conjuntament amb el dels Full Diocesà del bisbats de Vic i Solsona. Cada setmana llegeixo anuncis de Càritas que amb deixen astorat per exemple :

Copiat del Full Diocesà, que tinc sobre la taula

“Compte solidari 100 x 1

49-Matrimoni amb tres fills petits. En aquests només treballa el pare, per la qual cosa la situació econòmica és força precària Un dels tres fills necessita tractament mèdic que no cobreix la seguretat social. import : 50 euros.

O bé un altre.

43- Família formada pels pares i quatre fills menors d'edat:els únics ingressos provenen de la prestació d'atur del pare.. etc demanem : 200 euros per pagar factures de subministraments.”

Això surt cada setmana el Full Diocesà, que es reparteix conjuntament amb full parroquial de Sant Joan de Vilatorrada.

Deu ser que jo veig aquesta església, més que l'altre, veig més l'església que ajuda i demana pels altres, més que no pas aquella que es preocupa per ella mateixa i pel poder.

Per això amb costa d'entendre que quan parli d'església s'aixequi aquesta polseguera.

Com deia aquell , ara li fan el mànec......

2 comentaris:

Sergio. ha dit...

Doncs la importància social que té l'Església no s'ha d'ignorar pas, però crec que ha sigut més per un avenç de la societat i la motivació per incorporar-s'hi que el fet de preocupar-se pel més desfavorits. També és cert que hi ha molta gent dintre l'Església (en conec) que de veritat creuen en el que fan i ho fan pel bé dels demés.

No obstant cal recalcar el paper que té actualment la jerarquia (que són els que manen) de l'Església catòlica en diverses parts del món, i veure si les "bones obres" al món desenvolupat són equiparables amb aquestes altres.

El fet de provocar directa i indirectament la mort per SIDA de milers d'afrincans només per principis (per cert, uns principis una mica retrògrads) com pot la no-utilització de mètodes anticonceptius en les relacions sexuals, no és una cosa per a ignorar. Com tampoc és una cosa sense importància el fet de recolzar, ja no tant sols econòmicament, conflictes armats en els quals participen nens soldats.

En fi, que qui es quedi content veient el fulletó diocesà que sigui feliç i que Déu li guardi un lloc particular al cel. I qui es doni compte de la doble moral catòlica, cínica per una altra banda, dir-li que miri el fulletó diocesà un altre cop. Perquè ara no són temps per pensar gaire, ja estem bé com estem.

Ramon Marquillas ha dit...

Com va dir Jesucrist , no hi ha més cec que aquell que no vol veure, ni més sord que aquell que no vol escoltar.

T'estic dient que l'església, encara té ganes de transformar la societat, que jo si només miro el full parroquial no faré res. Tenim moltes persones que estan ajudant a les famílies que tenen aquestes dificultats.

Càritas és una oportunitat per actuar, i el seu missatge encara és vàlid avui.

Doble moral en tenim molta, a la societat. Els que cobren de l'atur i van a treballar i perjudiquen ela aturats de debò. Els partits polítics també en tenim. Com també en tenen els sindicats. Els governs.

Un lloc al Cel, com tantes coses a la vida també s'ha de guanyar.