I ara què ?

Ahir em comentava un senyor que treballava a Pirelli, que fa poques setmanes i només en tres dies ha deixat de patir pel seu futur laboral, en dos dies li varen proposar plegar i arreglar una “pre pre-jublació”, dit i fet, un dilluns començava a treballar normalment i dimecres recollia les seves pertinences, per no tornar més. Ja és a casa i la seva preocupació pel que pugui passar, ja només serà pels companys més joves que ell, que s’han quedat a l’empresa.

Pirelli va significar per Sant Joan, el futur a principis del segle passat, avui encara és a inicis del XXI el present, però també sabem tots (polítics inclosos), que per Sant Joan i pel Bages en general, Pirelli ja no representa el futur. Ara a tot estirà intentarem salvar els mobles, i morir amb dignitat.

Per tant constatat, el fracàs, que fem ?

Els llocs de treball de baixa qualificació molt nostrats, ara ja no venen, ni aquí, ni a la xina.

Tinc la sensació, que el sector tèxtil, Pirelli i els que governen l’ajuntament, són el passat de Sant Joan. Cal reivindicar el futur, noves maneres de fer i noves maneres de gestionar, noves idees.

Sant Joan necessita futur, necessitem futur..