dilluns, 24 de maig de 2010

Sesancions confirmades.

L'any 1992 Espanya va construir el primer TGV, (AVE) el famós Madrid-Sevilla, per poder anar a la EXPO de Sevilla, allà on ara pasturen ramats de cabres (no és broma). Ja varem tenir la sensació de pressa de pèl. Aquesta sensació ara ha estat confirmada. Espanya s'han fet poques coses i la majoria malament. Seria impossible trobar un país amb desencert en les seves actuacions. En un article que us recomano se'n feina una bon estudi del que ha estat hi serà el TGV (AVE) per Espanya.

"Actualment Espanya té 1.800 quilòmetres d’aquestes línies en servei i 2.200 en construcció, molt per davant de la resta de països europeus. De fet, només la Xina, amb 10.000 quilòmetres en construcció, supera ara mateix la inversió espanyola. Tant França com Alemanya van descartar una inversió semblant a l’espanyola perquè la consideraven insostenible econòmicament. I això que Alemanya té un PIB de 3,2 bilions de dòlars i una població de 82 milions de persones i a França n’hi viuen 65 milions que sumen un PIB de 2,8 bilions. "

" L’economista Germà Bel ho té clar: “l’AVE ha estat el prototip dels anys meravellosos d’Espanya. És una inversió política, sense cap sentit des del punt de vista econòmic"

"Això vol dir que quan s’acabin els 2.200 quilòmetres que hi ha en obres, la factura de manteniment de l’AVE pujarà a més de 120 milions d’euros anuals."

Us recomano aquest fabulós article del diari AVUI així de clar i contundent :

AVE: la ruïna de l’Estat
L’Estat ha gastat 50.000 milions en projectes que no tindran prou viatgers per pagar el manteniment de les línies · Els Estats Units o França, molt més poblats, han descartat el model espanyol d’alta velocitat

1 comentari:

Anònim ha dit...

El que em preocupa encara més és que no s'ha invertit res en la millora del transport public de rodalies, més enllà de les transferències de rodalies RENFE que no son cap garantia de millora. El govern que tenim és un govern d'esquerres, progressista i de debò i en vuit anys no ha aconseguit cap millora. Cal plantejar-nos el cost-efectivitat de les intervencions i excloure les decisions que unicament es realitzen per visibilitat politica.Es una de les maneres que tenim per reduir le desigualtats socials en tema de transport public.