dimarts, 17 de novembre de 2009

Un mal negoci per Caixa Manresa

En ocasions, sorprèn veure com una entitat (CAIXA MANRESA) es posa al servei d'un partit el que mana, i com són capaços o mentiders, de fer veure que no pasa res. Mantenir un silenci vergonyós, no defensar ni per un moment, els interessos de Manresa, ni del Bages. Ja se sap : Qui es mogui no sortirà a la foto. És fantàstic veure com calla tothom, és una autèntica traïció a la ciutat.

Els únics que han bandat boca, han estat els sindicats, i per que són molts conscients, que es perdran un miler llarg, de llocs de treball. Com a les rebaixes, i els mercadillos, l'empresa va començar per 1.800, així d'aquesta manera, els sindicats podran, regatejar i justificar el sou, quan finalment se'n facin fora 1.000 diran que ha estat un èxit. Tots, enganyats, però contents.

Quina pena, però tranquils : Que Ara li fan el mànec....
Qui mana a les caixes?

La fusió de les caixes de Catalunya i Manresa està fonamentada en l'amistat entre Todó i Formosa, cosa que no és cap garantia

La Caixa de Manresa, de fundació privada, ha anunciat la fusió amb les de Catalunya i de Tarragona, de fundació pública totes dues. A la caixa de la capital del Bages hi ha hagut canvis en els darrers mesos. El passat mes de juny, Valentí Roqueta, empresari del vi, abandonà el càrrec de president després de fer unes declaracions en les quals deia que la fusió amb una altra entitat no suposava crear una caixa millor.

Al mateix temps, el director general, Adolf Todó, era fitxat per ocupar aquest càrrec a la Caixa de Catalunya. El successor va ser Feliu Formosa, la seva mà dreta, amb el qual havia treballat abans en el Banc de Sabadell. El nou president de la Caixa de Manresa és Manuel Rosell, empresari del sector de la cosmètica i de la perruqueria, president de la Cambra de Comerç d'aquella ciutat, que deia d'entrada que ser gran no és qüestió de mida, una afirmació amb la qual estic totalment d'acord.

La fusió de les caixes de Catalunya i Manresa està fonamentada en la relació personal entre Todó i Formosa. Aquest darrer ha informat que vindrà a viure a Barcelona, on hi haurà els serveis centrals de la caixa nova, amb petites excepcions. Una amistat personal no és cap garantia a mitjà i llarg termini, ni cap argument seriós de fusió.

El que serà previsiblement subdirector general de la nova caixa ha fet unes declaracions que considero sorprenents (AVUI, 23 d'octubre, i La Vanguardia, 9 de novembre). Primer: es manifesta a favor d'un nom nou per a la caixa resultat de la fusió, que no serà el de Catalunya. Ja vaig dedicar un article (Perdre la identitat, AVUI, 1 de novembre) a explicar que des del meu punt de vista és un error greu.

Segon: diu que la Caixa de Manresa està molt sanejada i podria haver continuat en solitari, però que volen demanar a l'Estat els màxims recursos possibles per augmentar els fons propis i accedir així als mercats internacionals. No explica que la Caixa de Catalunya no està tan sanejada com la de Manresa i que és aquella la que necessita recapitalitzar-se. Els recursos que compten rebre del FROB (Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca) no són a fons perdut i s'hauran de tornar, de manera que, si no ho poguessin fer, la caixa quedaria en mans del Banc d'Espanya i del govern espanyol.

Tercer: diu que la Caixa de Manresa hi sortirà guanyant, perquè tindrà un percentatge en els òrgans de decisió de la caixa fusionada del 20% en lloc del 8% que li correspondria. Accepto que ell hi sortirà guanyant, però la ciutat de Manresa hi sortirà perdent, així com el personal que serà acomiadat i la clientela, que veurà com es tanquen oficines. El peix gran -la Caixa de Catalunya- es menjarà el xic -la de Manresa.

Quart: veu inevitable una segona ronda de fusions de caixes, com si anunciés pluja de tardor i no un tsunami, procedent de Madrid. No s'adona que està cridant el mal temps?

Qui mana a les Caixes? Els manresans no hi tenen res a dir? O és que el Sr. Formosa els representa? És veritat que a la Caixa de Manresa manen els seus òrgans de govern i la seva assemblea, com digué el seu president (AVUI, 1 de juliol)? O és el Banc d'Espanya? Quins interessos han de prevaldre? Tan malament estan les caixes? Cada dia que passa entenc menys el procés de concentració patrocinat pel Banc d'Espanya i al qual s'estan acollint amb aparent entusiasme nou de les deu caixes catalanes, i cada dia m'agrada menys el que veig. La pressa no és una bona consellera. Com és possible que s'estigui desmuntant en pocs mesos el que era un exemple de caixes d'estalvis? Anirem a parar a una privatització, com ja anuncien alguns analistes de Madrid?