divendres, 1 de maig de 2009

1 de MAIG SENSE SINDICATS


Segurament per algunes persones, la crisi només és una paraula repetida fins a l'infinit per una colla de pesats. Per algú, la crisi no sabrà ni què és, i només deixarà de comprar alguns articles, perquè tothom deixa de fer-ho.
Per aquests pocs privilegiats, en la seva majoria treballadors de les administracions públiques, la paraula crisi, serà com la pluja de fons. La pluja que en ocasions, mentre estàs al llit, va caient al carrer. Et molestar, però no et mulla, estàs còmode, i penses : “ja sortiré quan no plogui”.

Què està passant a l'estat Espanyol ? Què passa a Catalunya ? Europa està malament, però nosaltres estem en caiguda lliure. La gent, va votar uns governants per què governessin, doncs la pregunta és : perquè no ho fan ? Deixeu de donar la culpa a la crisi financera internacional, al gremi de la construcció, a la bombolla immobiliària, al bancs, als consumidors, etc...

Cal que cadascú assumeixi les seves responsabilitats i sobretot el govern, g o v e r n i. Es a dir prengui decisions valentes i canvií lleis, faci reformes estructurals i que calgui, per tirar endavant.

Ara. ja no tenim gaire més temps per perdre, si Catalunya no vol caure en un pou, ha de prendre decisions.

Deixeu de marejar la perdiu, amb el tema de rodalies de RENFE, un conegut meu fa més de 15 anys que treballa a RENFE, vaig fer-li aquest cometari “ Ara passareu a la Generalitat “ La seva resposta : Ramon fa uns tres anys que tot el personal i les estructures de RENFE va començar traspassar-se cap ADIF. A RENFE. i concretant a rodalies ja no hi ha res de res ! Ho enteneu un altre engany ! ens traspassaran res de res ! I n'hi ha que callaran com morts ! Resulta patètic veu i escoltar En Puigcercós i veure la fila que fa en Carod.

Volem progrés, volem empreses, i volem un país lliure, i per això necessitem empreses i treball, el demés ja vindrà.
Necessitem sindicats Nacionals, i no una colla de venguts, que no han defensat MAI , MAI, Catalunya. Si tota la imaginació que tenen els sindicats amb aquest crisi es protestar contra els empresaris, vol dir que són molts més burros del que em pensava. Però és clar, què espereu d'uns sindicats que viuen de les subvencions, i que a més estan encantats amb el Zapatero. Així va tot.

Però com deia aquell, em sembla que , ara li fan el mànec.....

9 comentaris:

Sergio. ha dit...

Es que què es pot esperar d'uns partis polítics que deuen diners als banquers? I dels sindicats verticals? Doncs res. Ahir es va veure un altre cop el tipus de gent que són els de CCOO y els d'UGT, quins venuts...

Per cert, els sindicats no han de defensar els interessos de Catalunya, sinó els dels treballadors, siguin d'on siguin.

Ramon Marquillas ha dit...

El tema de la manifestació d'ahir a Barcelona : CONTRA L'ATUR I LA REFORMA LABORAL.
Els governs no tenen la culpa de res ?
Els governs són innocents ?
La culpa de la manca de treball és dels empresaris ?
Els empresaris volen tancar les empreses ?
Fa molts anys que veig, els sindicats sense cap interès a defensar els interessos de Catalunya.
La meva pegunta : On viuen els treballadors que defensen ?
Un país amb un mal finançament a qui perjudicarà més ?
Un país sense inversió pública a qui perjudicarà més?
Saps que Catalunya ha passat de ser la primera renda per capita de l'estat a passat a ser 11a de 19 dinou, carai. Pregunto quines casualitats, cinc anys tripartit i cinc anys de misèria. Quines casualitats de la vida !!!

Sergio. ha dit...

Però es que tant el govern com la patronal van de la mà quan els interessa quan han d'aprovar coses com la reforma laboral, etc. i és lògic perquè els uns depenen dels altres.

I tant que el govern té la culpa, però es que sempre acudiu a ell per queixar-vos quan les coses van malament. Hem estat molt anys de bnança econòmica, amb uns creixements increïbles, on són aquests diners? Perquè les reformes laborals dutes a terme fan pena, els accidents laborals augmenten, etc.

Es que és curiós que els treballadors hagin de rebre les engrunes que hi han a la taula de negociacions, perquè si el govern de l'Estat diu que dóna 100, a Catalunya arriben 70. El govern de la Generalitat es queda amb 30, i resulta que a abaix no arriba ni el 10, quan són els que porten les morts a les seves esquenes. S'ha de dir. A l'any 2008 més de 1300 treballadors van morir d'accident laboral, 4 cada dia de dilluns a divendres.

D'això també té la culpa el govern? O els seus amiguets també?

Ramon Marquillas ha dit...

No sé quina reforma laboral s'aprovat, perdona el meu desconeixement. Només sé que la demanen les patronals.
Els sindicats no els han de pagar els afiliats ???
Les patronals les paguem els empresaris.
Els accidents crec que tot el que es faci sempre serà poc, en això cal treballar millor i més bé,
les empreses i els treballadors.
Un dia d'aquest s'haurà de parlar de les pensions, o també amagarem el cap sota l'ala ?

Sergio. ha dit...

SI és el que dic, com pot ser que els sindicats majoritaris rebin diners del govern? No s'ha de ser molt intel·ligent per adonar-se que és tot un muntatge.
Per aquest motiu la millor resposta sindical és l'autogestió i l'acció directa, i també la més eficaç.

I el tema de les pensions és molt important, però crec que si hi han tants milers de milions per a la banca per què no n'hi han pels avis que s'han estat tota sa vida treballant?

Anònim ha dit...

Les polítiques liberals que vosté defensa, Sr. Marquilles, s'han demostrar ineficaces per repartir la riquesa i crear benestar. Ans el contrari, el sous baixen i la precarietat augmenta, així com els índexs de pobresa.

El capitalisme genera riquesa, efectivament, però per a qui? I en moments de crisi, els mateixos que han provocat la crisi (és a dir, capitalistes, banquers, especuladors, etc.) demanen que cal retallades socials i una reforma laboral. "Cal apretar-se el cinturó" diuen. Jo pregunto: més encara?

Només espero que persones amb la seva forma de pensar mai governin, ni a l'Ajuntament de Sant Joan ni enlloc. Anem arreglats amb algú que pensa que cal generar més riquesa pels més rics i esperar que aquests ens deixin les engrunes a la majoria en forma de llocs de treball.

La crisi ens ha de fer pensar en la forma de superar neoliberalisme, que és socialment, economicament i ambientalment depredador. I la crisi ho demostra.

Gràcies.

Ramon Marquillas ha dit...

Ja veig que el futur serà tornar al comunisme, no ? Contra el lliberalisme, contra la socialdemocràcia, etc..
Contra la democràcia si en nega el comunisme, també ?
Si el PSOE fa polítioca de dretes, va bé no ? Si PSOE injacta diners al banc i les Caices encara que estiguin desgtionades amb el peus, això ja li està bé no ? El problema de tot per vostè és el lliberalisme ? Per a mi tot el contrari.

Com vostè molts creuen, que el retorn al passat és l'única solució, i el passat ja no tornarà per sort nostra.

Per governar no es preocupi, molts fan el discurs de l'esquerra i la política de la dreta,ja ho sap prou bé vostè.
Li sona una Llei d'educació que afavorirà els centre concertats i que s'aprovarà amb uns partits que es diuen "d'esquerres" a la Generalitat. Aquesta serà de ben segur una de lleis més importnats dels últims anys. Però no pateixi no marxareu del govern , no, Faltaria més ! A cobrar cada mes, com tot deu...

Per cert per vostè els sindicats són d'esquerra ?

Sergio. ha dit...

Deixem-nos de discutir entre comunisme o liberalisme, principalment perquè hi han altres tipus d'organització social i econòmica que no aquestes (encara que utilitzem el terme econòmic pel liberalisme). Però els hi va bé a la dreta plantejar-ho com a única alternativa.

El senyor Anònim té raó. El liberalisme, el capitalisme millor dit, ens ha condemnat a la gent treballadora a la misèria al passat, al present i a un futur incert. Com sempre. Sempre incert per algunes coses, i segur per a d'altres.

Sent una mica més flexible si es pot dir, podria acceptar l'afirmació que els beneficis obtinguts (i que s'obtenen) no s'han repartit equitativament. Però es que aquesta no és la funció que té en un sistema d'economia mixta. Teòricament s'hauria de cobrir les necessitats de la població, i tampoc ho fan. Quin riure de benestar.

I ara parlaré com us agrada: Les empreses generen riquesa, creen llocs de treball aprofitant una opció que es pot dur a terme i, per tant, satisfà les necessitats de les persones.
Aquesta riquesa va directament a la butxaca de l'empresari, NO es reparteix equitativament perquè el treballador només hi pinta per donar la seva força de treball i marxar a casa a evadir-se de la relaitat que l'envolta, encara que sigui apretar-se el cinturó per pagar la hipoteca pel pis fastigos que té.

Està comprovat que per cobrar el salari mínim interprofessional el treballador no hauria d'estar-se poc més de quatre hores, llavors que fa les altres quatre? (obviem les jornades de 10 i 12 hores) Generant una riquesa de la que mai en sabrà res, anomenada plusvàlua.

Aquí la qüestió central és per quina raó treballem, si, amb quina finalitat? L'objectiu hauria de ser que si una societat té unes necessitats, mitjançant el treball les poguem cobrir. Però es que resulta que això no és així, encara més, per la gent de sempre aquestes necessitats estan en quasi perill de convertir-se en inaccessibles encara que realitzen les seves jornades laborals diàries d'una forma exemplar.

És tot curiós, vivim en un món del tot insòlit.

Anònim ha dit...

Bona tarda,

el comunisme s'ha demostrat un sistema economic ineficient i socialment inaguantable (retallades de les llibertats, veto a les iniciatives privades, etc.).

Quin ha de ser el futur de l'economia? No ho se, però el que si que se és que més capitalisme no és la solució a RES. Repeteixo: la crisi ho demostra (i el que ens queda...).

Com vostè, jo també soc dels que dubta que partits que diuen ser d'esquerres ho siguin realment. Parlo de: ERC, PSC, ICV,... i també dels sindicats CCOO i UGT (no en conec més).

Efectivament, jo també espero que el passat no torni per fortuna de tots: polítiques neoliberals que, generen riquesa i això està bé, però que s'han demostrar ineficients per garantir unes mínimes condicions de vida per tothom i que son brutals pel medi ambient.

El liberalisme va suposar una revolució genil en el seu moment i, evidentment, té coses molt positives com per exemple que situa l'individu en l'epicentre de la vida social i política. Acualment, caldri deixar de banda el cantó econòmic del liberalisme i anar a buscar quelcom diferent i millor. Repeteixo: no ens soluciona els problemes i no garanteix una vida digna per tothom.

Si us plau no frivolitzi amb comentaris sutils. Hi ha plantejaments ideològics més enllà dels partits. No tota l'esquerra i l'ecologisme recolça a ICV. També a Sant Joan.

Gràcies.