Parlar de música és parlar de sentiments i sensacions, és parlar d’allò que ens fa sentir i ens fa vibrar, o almenys ens ho hauria de fer. He de confessar que la música, és de les poques coses que pot fer-me plorar. Però la Música és molt diversa, fins i tot hi ha gent que escolta Estopa! Que fort. Però com deia el mestre Pau Casals, música clàssica? Música moderna? Només hi ha dos tipus de música: la bona i la dolenta.
Per a mi la música ha suposat un aprenentatge. M’ha costat anys poder escoltar Bach, Beethoven, Mozart, Pergolesi, etc. M’ha costat un esforç entendre la seva música, m’ha costat escoltar-la amb atenció. Això ara no s’ensenya a les escoles, ho dic perquè he recordat que a mi varen ensenyar-me’n.
Com tot en la vida, necessita esforç. Que estrany, si la música és per gaudir per què ens hem d’esforçar? Doncs per gaudir-ne més. Molt segurament passa el mateix amb la lectura, requereix un esforç d’atenció i de temps.
Recomanació, una pel·lícula: Copying Beethoven. Està molt bé, val la pena.
També us proposo un esforç, son pocs minuts, però crec que m’ho agraireu. Escolteu aquesta meravella de Beethoven, l’obra és: Romança per a violí i orquestra nº1 en Sol Major, OP. 40.
1 comentari:
jo et recomano que escoltis la setena simfonia,la simfonia fantastica d'hector berlioz i el concert en la minor de Bacarisse no són tan conegudes però per a mi són iguals de genials.
Publica un comentari a l'entrada