diumenge, 28 de setembre de 2008

ETS DE DRETES I NO HO SAPS



Encara que el títol més correcte, seria SÓN DE DRETES I NO HO SABEN (ni volen saber-ho).

Aquest llibre escrit per Josep Martí, he de confessar que l'he trobat divertit. Es pregunta, si existeix la dreta catalana. Tothom es proclama d'esquerres. Però viuen com la dreta més pura i dura, els sous que és posen el dia que arriben a la menjadora, les escoles on porten els seus fills, quan estan malalts tots a metges privats, i penquen tan poc com poden (com tothom).

Han convertit la incongruència amb la seva forma de vida. És a dir, fer una cosa i dir el contrari, en això s'ha de reconèixer que son uns mestres.

Quan el president Montilla tria l'escola privada per a les seves filles, que ben segur és la millor opció, diuen, i es queden tant amples: És una opció personal. Quins nassos, és clar que és una opció personal. Per què no la tenim aquesta opció els altres pares? Triar un centre concertat o religiós, o amb valors, etc. Aquí no hi ha opció personal.

En definitiva veure gent com en Saura, Carod, Baltasar, i etc. menjar en alguns restaurants, on els he vist personalment, fa vergonya que aquesta gent puguin dir-se d'esquerres.

Quanta raó té Josep Martí!!

2 comentaris:

Sergio. ha dit...

Desgraciadament a aquest país no n'hi ha un partit d'esquerres, i molt menys un partit que vetlli pel benestar dels ciutadans de "a peu".

Des dels politics de dreta liberal fins la dreta conservadora, cada qual més tirà i lladre. Només s'ha de veure el que volen fer amb l'educació pública.

És penòs, però com volen que la juventut s'apropi a ells si no paren de fer el burro? (només els hi falta bramar, sort que tenen un respecte per la vestimenta)

Estem pagant a uns polítics que l'únic que fan és robar-nos.
I això, tenint en compte el dret a vot, amb el que va suposar per milers de persones a aquest país, no és menys que repugnable.

Mentrestant uns s'omplen la boca parlant de socialisme, mentres representen a la dreta, i els desclarats de dreta s'omplen la boca despreciant a tots els socialistes (no PSOE-PSC). En part per culpa d'aquests últims.

En fi, és una vergonya que a un país on molta gent com el meu avi va posar en perill la seva vida moltes vegades i va estar sotmès a l'esclavitut dels batallons de treball franquistes estiguem com estem. Estem perden la nostra memòria. Entre dretes i esquerres, tots volen una part de pastís. Com més gran millor, i ens estem oblidant del més essencial: crear una alternativa, perquè això rebentarà.

La única alternativa que hi veig és contruir el poder popular mitjançant assembleas.

Ramon Marquillas ha dit...

Dir-se d'esquerres no costa gaire, però ser-ho ja és més fotut.
Una esquerra que va amb BMW, cotxe oficial, viu en pis de 500.000 euros i fa vacances amb viatges per tot el món. Carai !!

L'estat espanyol, té els primers comunistes milionaris, en el sistema capitalista, que fort!!.

N'hi ha per llogar-hi cadires.