Ahir al matí, al voltant de les 7.00 del matí vaig portar el meu fill i uns companys seus a Barcelona a la Sagrada família, estaven convidats a tocar en els actes de la Sagrada família, He de dir que ens va sorprendre el moviment que hi havia a Barcelona a les 7.00 del matí, molta, molta gent pel carrer, un diumenge. Tots aquells que diuen que la visita del Papa ha estat un fracàs, saben que menteixen, ha estat un èxit, malgrat que no els agradi. També ha estat un èxit per la Sagrada Família, un èxit per la persistència de l’obra d’Antoni Gaudí i Cornet, un èxit de Barcelona i un èxit per Catalunya.
A poc més de les 8 del matí vaig posat la Tevetres, i van fer un programa que només va durar des de les 8.00 del matí fins gairebé les 3 de la tarda. Amb una audiència , diuen de més del 25 per 100 de la quota de pantalla i en moments puntuals, del 40 per 100. Si això és un fracàs ?
Em sorprèn que els sorprengui, m’explicaré. El Sant pare, és el que és i representa el que representa. Que s’esperaven un discurs a favor del divorci ? Un discurs a favor de l’avortament lliure i gratuït ? Un discurs a favor l’agnosticisme i l’anticlericalisme ?. L’església ha fet el discurs de sempre, va parlar en favor de la vida, algú ho interpreta contra l’avortament, crec que no és el mateix. L'església s'ha d'actualitzar i modernitzar, sens dubte.
En la cerimònia es va utilitzar molt el català, en els cants només és va utilitzar el català, llevat d'una peca en llatí i “AVE VERUM” de Mozart.
També, he de dir, que vaig sentir vergonya en veure alguns del manifestant contra el Sant Pare, trobo molt més respectables, en aquest cas, les pancartes de “Jo no t’espero”.
Tot i així, caldria que com a país ens acostumem a rebre a tothom, amb un mínim de respecte, res més.
Estic segur que si vingués el Dalahi Lama, sortiríem al carrer a milers, jo el primer ! i potser no comparteixo tot el que diu.
Cal ser crític , però cal saber estar en cada moment en el seu lloc, i d’això crec que no en sabem prou.
A poc més de les 8 del matí vaig posat la Tevetres, i van fer un programa que només va durar des de les 8.00 del matí fins gairebé les 3 de la tarda. Amb una audiència , diuen de més del 25 per 100 de la quota de pantalla i en moments puntuals, del 40 per 100. Si això és un fracàs ?
Em sorprèn que els sorprengui, m’explicaré. El Sant pare, és el que és i representa el que representa. Que s’esperaven un discurs a favor del divorci ? Un discurs a favor de l’avortament lliure i gratuït ? Un discurs a favor l’agnosticisme i l’anticlericalisme ?. L’església ha fet el discurs de sempre, va parlar en favor de la vida, algú ho interpreta contra l’avortament, crec que no és el mateix. L'església s'ha d'actualitzar i modernitzar, sens dubte.
En la cerimònia es va utilitzar molt el català, en els cants només és va utilitzar el català, llevat d'una peca en llatí i “AVE VERUM” de Mozart.
També, he de dir, que vaig sentir vergonya en veure alguns del manifestant contra el Sant Pare, trobo molt més respectables, en aquest cas, les pancartes de “Jo no t’espero”.
Tot i així, caldria que com a país ens acostumem a rebre a tothom, amb un mínim de respecte, res més.
Estic segur que si vingués el Dalahi Lama, sortiríem al carrer a milers, jo el primer ! i potser no comparteixo tot el que diu.
Cal ser crític , però cal saber estar en cada moment en el seu lloc, i d’això crec que no en sabem prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada