dilluns, 26 d’octubre de 2009

DESINDUSTRIALITZACIÓ:



A l’escola de tardor de CDC, organitzada per la Fundació Ramon Trias Fargas, va tenir lloc una interessantíssima taula de debat,amb els Srs. Antoni Abat (CECOT), Judith Panadès (UAB), Josep Ma Àlvarez (UGT) i Miquel Àngel Fraile (COMERÇ).

El tema la Crisi ; per què i som ; Conseqüències : com i quan en sortirem. Evidentment els anàlisis de la CECOT o de la UGT, van ser molt diferents, vaig sentir-me molt identificat amb els plantejament del Sr. Antoni Abat. Però una cosa que va semblar-me interessantísima i no sé que la va pronunciar : Estem assistint a la desindustrialització de Catalunya. Malauradament avui tenim mes dades que així ho corroboren : http://www.avui.cat/cat/notices/2009/10/la_crisi_amenaca_d_8217_acabar_amb_les_plantes_de_motos_a_catalunya_75964.php

Que pot comportar la pèrdua de la indústria, doncs home segurament, ja no som ni serem el motor econòmic d’espanya, però la segona conseqüència i potser la més greu serà pèrdua de població, que directament lligada a la indústria, primers els joves i després tots el altres.
Cal que anem molt amb compte que això ha entrat en una dinàmica sense retorn.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Una de les conseqüències de la desindustrialització és que a Catalunya i a Espanya passarem a ser un pais de serveis. No tenim una estrategia de cap on volem anar. Tot son pedaços sobre pedaços i ja fa massa temps que nomes apadassem. Ens caldrien grans pactes nacionals, amb el suport de tots els partits, per tenir, a 10-15 anys vista, com a mínim, el pais que volem que tenir. Mentre els nostres politics nomes es marquin objectius a 4 anys vista, si hi arriba, mai podrem ser competitius a europa ni a nivell mundial.

Ramon Marquillas ha dit...

Totalment d'acord. El gran mal d'espanya i de Catalunya , ha estat la construcció. Cal un canvi cultural i un canvi en les actituds. La meva pregunta, perquè encara no s'ha començat a parlar entre tots el implicats ? Voleu dir que això n'ho hauria d'estar fet, què esperem !!.