diumenge, 22 de febrer del 2009

Els peus de fang.

Poc ens podíem imaginar, ningú, que la situació de l'economina espanyola en general i la catalana en particular, es podria enfonsar fins als nivells que estem veien. Poc sospitàvem, que la gestió de la crisi seria tant i tant desastrosa som és i com s’està fent.
El curiós d’aquesta caiguda, o ensorrada és que afecta a tots els sectors de l’economia, la construcció, l'indústria, el comerç, el turisme, tot, i que ara per ara, ens deixa sense perspectives per poder veure on acabarà.
La pràctica totalitat de les empreses està amb dificultats. El consum de les famílies sota terra.
Alguns però, aviat començaran a viure en el seu paradís. Ja sabeu qui ? Us donaré unes quantes pistes. Estarem sense cotxes, ni se’n venen, ni se’n comprem, ni se’n fabriquen, ja no caldrà que prohibiu anar a 80 per hora.
Menys cotxes, menys indústria, menys contaminació, etc.. la cadena s’allarga fins a l’infinit. La bicicleta la nova solució als nostres problemes, per anar a treballar, ai !! no cal tampoc tenir feina. Per anar a comprar tampoc cal no tenim diners. Ben mirat potser tampoc ens calen bicicletes.
Ara la màxima aspiració de tots els catalans i de la majoria de la gent és jubilar-se, plegar de treballar tancar ! carai quin futur pel país…..
Ja ho veiem l’ecomina espanyola era un gegant amb peus de fang..

8 comentaris:

Anònim ha dit...

No només l'economia espanyola, encara que sempre ens podrem comparar amb les economies de l'Àfrica Subsahariana. Alguns ho deien en broma fa temps, pero amb les previsions que hi han per aquest país, que en menys de mig segle serà gran part desert, no es pot fer altra cosa.

Per cert, la situació actual és una gran bofetada per aquells defensors del capitalisme salvatge. Aquí tenim les conseqüències. Però al cap i a la fi, els que paguen sempre els plats trencats són els mateixos.

Anònim ha dit...

I on sòn ara els grans defensors del capitalisme mes salvatge com el seu amic Sala i Martin? Quina solució proposen? Com es que el seu sistema que era tant i tant bo pel ciutadà ens ha portat a aquesta catàstrofe? Es curiòs que aquests "economistes-divins" no se'ls veu el pèl per enlloc! O serà que la culpa d'aquesta situació serà dels comunistes?? Renoi, doncs si que tenen poder!!
Ara es un moment per la reflexió i veure si el model que vostè defensa es encara vigent i si es la solució a tot plegat! O potser vostè tambè és un que defensa el lliure mercat, la no intervenció de l'estat, etc...però al mateix temps demana ajudes als promotors urbanístics, als bancs, grans multinacionals,... Deu ser una mica esquizofènic això!

Ramon Marquillas ha dit...

Jo només sé que Espanya és líder a Europa en atur i en destrucció de llocs de treball. Que si el govern no pren mesures, això se'n va a fer punyetes, segur. Que si els pocs que quedem o quedin treballant han de mantenir tot aquest reguitzell de funcionaris, etc. això no va en lloc.
El problema és ara ja fem tard a per tot. Jo no demano ajudes, qui no tingui diners que plegui que ho hagi fet malament que plegui, i els promotors immobiliaris que canviïn d'ofici.
Jo demano més llibertat per poder fer. Amb una cotilla de l'estat no anirem enlloc. Per cert espanya està malament, però encara no hem arribat al desastre de Cuba, meravella del vostre comunisme, que tant i tant us agrada. Però tranquils 10 anys més Zapatero i Tripartit i ja veure'm on acabem, temps al temps.

Anònim ha dit...

Home, ja m'agradaria a mi tenir el servei mèdic cubà. Això sí, això de renunciar als nostres capricis serà molt difícil. I ara que ho diu, a veure si mirem més a Cuba, no ja pel sistema que hi domina (que no és comunista)sino perquè és l'únic país del món que pot seguir creixent al mateix ritme sense caregar-se planetes sencers.

És igual, al cap i a la fi, els arguments dels defensors del liberalisme han caigut pel seu propi pes i per la realitat. Ara només toca mirar a un país que porta 50 anys de bloqueig comercial. Anem bé...

Ramon Marquillas ha dit...

Curiós no he vist mai, americans fugin cap a Cuba , en canvi de Cuba cap el EEUU n'està ple !! Clar serà que són ""tontos"" i no saben veure els avantatges del comunisme, Serà per això ? No foteu !!

Anònim ha dit...

Doncs que vols que et digui, la veritat és que no he viatjat a Cuba (resulta curiós que la majoria de persones que critiquen el sistema cubà tampoc) però conec a bastanta gent que sí. I ens hauriem de mirar ben de prop la situació, perquè la prensa té tela. Però és evident, qui controla la prensa? Fidel Castro no és. (amb tota la ironia del món)

La majoria de cubans que marxen als Estats Units a quina part hi van? A Miami? A california? A què? a buscar una forma de viure que els hi permeti sortir de la seva "precària vida", o a buscar els capricis del capitalisme i densenvoluparun camí per a la recerca del somni americà? No fotem tampoc.
És evident que ningú els hi pot negar el dret a marxar del seu país per buscar-se a la vida en un altre, però que s'apliquin el conte el govern dels Estats Units. Perquè si ens queixem què els cubans fugen en la recerca del somni americà perquè al seu país hi ha misèria, què tal si mirem Mèxic? Un país que no és comunista, amb un president totalment liberal, diguem-ne que és una titella més de l'imperialisme americà a la zona. Què és el primer que fa? Pujar el preu del blat i permetre l'establiment de centenars de maquiladores a la frontera amb els Esrars Units. Molt bé, ja tenim la producció dels productes que consumirà la gent benestant al país de la llibertat (llibertat amb pena de mort, curiós) però ara tenim milions de persones que es moren de fam i que es veuen obligades a marxar a treballar a aquestes fàbriques de la mort. Què hem de fer amb aquesta gent? Doncs posar un mur, no? Doncs això es va fer.

Aquesta és la situació, sempre mirem al veí però mai ens mirem a nosaltres mateixos. Mentrestant aquí seguim, llegint el Regió 7 que diu que Pirelli vol acomiadar 460 treballadors més.
Quina sort que en tenim de l'Estat ara, perquè si visquessim en un país com el que vostè contiament destaca com a model estarien sense cap tipus d'assegurança. Però això és el de menys. Tot sigui en favor del lliurecomerç, llàstima que ara resulta que la mà invisible d'Adam Smith tampoc és tangible.

Ramon Marquillas ha dit...

La realitat de Sant Joan serà que d'aquí un any la taxa d'atur serà de més del 20 per 100. I tots els governs, municipals, etc.... dormint a la palla...
Que farem sense Pirelli, sense Lemmerz, sense construcció, sense ànims... Instaurar la dictadura del proletariat ?

Anònim ha dit...

Però què vol que facin els governs? Si s'ha reduït tant la participació d'aquests en l'economia, que no són més que simples ninots. Ara la cosa va difícil, que intervingui. És allò de privatitzar beneficis i socialitzar pèrdues, no?

Ara només hem d'esperar a que la mà invisible que va pul·lulant pel mercat reajusti, amb l'oferta i la demanda, tot i faci que s'arregli la situació. De veritat que ara la cosa comença a posar-se més negra, principalment perquè està havent-hi moltes persones que se'ls ha esgotat el subsidi d'atur.


A veure com actua la gent, perquè ara no té la mentalitat suficient per donar-li una volta a la situació. Ens anirem a veure el Barça, que segur que guanya.