dijous, 12 de juny de 2008

Realitat i propostes (I)

Penso que un bloc, per que sigui mínimament atractiu, ha de ser breu, és a dir clar i directe, ha de ser limitat en les paraules. Aquest fet m’obliga en moltes ocasions a sintetitzar i anar de cara al grau, potser massa, ja ho sé.

Ara però , potser caldrà prendre’ns més temps per plantejar quines proposes s’han de fer de cara al futur i dir quin model de poble volem. Fa anys, que defenso una altra manera de fer les coses a Sant Joan, s’han pres camins equivocats de difícil retorn, i a més no es volen reconèixer els errors , cosa en fa impossible la rectificació.

Aquest són, al meu entendre, el errors que han portat fins aquí, i que ens porten un futur gents bo, si no en prenen nota per rectificar :

1 El Pla general d’urbanisme aprovat definitimanet el 2003, deixa el sòl industrial al municipi, sense possibilitats de créixer a 20 anys vista. Proposta : ampliació sòl industrial mínim 50 hectàrees noves.

2 Consagra el nostre poble, a ser un poble dormitori, amb 43 hectàrees sectors de nou creixement en el sector residencial. Sense desenvolupar ni un metre fins al dia d’avui juny de 2008. Reducció a 20 hesitares els sectors de nous creixement.

3 Primà la iniciativa privada, establir incentius a la creació d’empreses (totes no només algunes), compte no vull dir empreses subvencionades o parasitàries. Actualment no s’està fent res de res.

Crec que d’entrada aquestes tres mesures ens ajudarien a tirar endavant, com a poble i parar el cop.

Perdó, ara me’n descuidava, gràcies al bipartit, que fa 20 anys ens governa i a les seves ments clarividents, una vegada més !!. Com deia de Grouxo Marx “ Sortint del no res, em arribat a les més altes cotes de la misèria” això és vàlid per Sant Joan.

2 comentaris:

rosalia ha dit...

Mal moment per parlar d’iniciatives en el camp del planejament i la gestió, no obstant, la meva opinió sobre les teves propostes:
1ª hi estic d’acord amb l’ampliació,
2ª no el reduiria. En quan al desenvolupament d’aquests, entenc que amb l’entrada en vigor de la nova “Ley de Valoración del Suelo”, de l’1 de juliol de 2007; així com la interrelació del canvi de política en altres sectors, com el bancari, les noves politiques per afavorir l’accés a l’habitatge.....; fa difícil tirar endavant,
3ª aposto per les polítiques que afavoreixen la iniciativa privada i creació d’empreses. El problema és el de la inactivitat de l’administració a l’hora de posar-les en marxa, no visc a Sant Joan, però a nivell polític i, en general, solen quedar en una simple “declaració de bones intencions”

Ramon Marquillas ha dit...

Bàsicament estem d'acord. Cal promoure l'activitat industrial, comercial, serveis, etc..

Sembla que només volem empreses multinacionals i de 200 treballadors, deixem morir i escapar les empreses de 10, 25 etc. les PIMES, ningú fa res per ajudar-les. I que molts anys han estat la riquesa de Catalunya.

Que s'ha de fer, és discutible, però alguna cosa amb carácter urgent.

No ens podem quedar aturats més temps.

Ramon