dimecres, 21 d’abril de 2010

Quins personatges ...

Des de fa uns dies assisteixo amb incredulitat a uns actes gairebé vergonyosos :

Els actes de suport al jutge Garzón, per llogar-hi cadires, el jutge Garzón , és aquell que va demanar el certificat del defunció del general Franco, pel que es veu investigava els crims del franquisme , però encara no sabia que el Franco s'havia mort...

I l'altre espectacle són les Creus de Sant Jordi al Srs. Mena i Jiménez Villaero, dos individus que potser en el seu moment van fer alguna cosa ben feta. Fa anys , no sabem ni on ballen.

En tot cas Crec que els tres (Garzón, Mena i Jiménez-Villarejo) tenen coses en comú, que abans de fer qualsevol acció, ja tenen feta la sentència , d'això se'n diu prevaricar : I és precisament el seu gran defecte...

Aquest article d'En Víctor Alexandre , està molt bé

Fragment ......

Creu de Sant Jordi o Creu de Vergonya

"La sibil·lina i cada cop més probable fusió de la major part de caixes catalanes amb caixes espanyoles té com a finalitat la destrucció d’un dels eixos bàsics de la configuració de Catalunya"

" Ja fa anys que la Creu de Sant Jordi és una distinció devaluada. El seu lliurament per dotzenes, com si fossin ous, i la manca de rigor amb què s’atorga, en sintonia amb els interessos partidistes de qui governa la Generalitat, han convertit aquest guardó en una ganyota de si mateix. L’edició d’enguany, amb la concessió del premi a José Maria Mena i a Carlos Jiménez Villarejo, fiscals del cas Banca Catalana, n’és una prova. Produeix vergonya aliena que el nostre país, fruit de la manca de dignitat d’aquells que avui en són al capdavant, condecori els dos homes que en sintonia amb Narcís Serra i Alfonso Guerra van fer mans i mànigues per tancar el president de Catalunya a la presó. L’any 1984 vaig trobar repugnant l’intent del Partit Socialista de desprestigiar el meu país i les seves institucions, i ara, el 2010, vint-i-sis anys després, em sembla escandalós que aquest partit, tot i haver fracassat, tingui el desvergonyiment de premiar els botxins jurídics d’aquell objectiu."

2 comentaris:

Anònim ha dit...

No es tracta de convertir el jutge Garzón en una mena de paladí de la democràcia. No podem oblidar que ell va ser el responsable del macrosumari 18/98, que va ser la causa de la persecució inaudita de centenars de persones d'Euskal Herria, acusades de pertànyer a ETA. També va ser el responsable del tancament de diversos mitjans de comunicació, com va ser el cas del diari vasc Egunkaria, l'any 2003, que els seus membres van haver de denunciar al Tribunal d'Estrasburg que havien estat víctimes de tortures durant la seva detenció. Aquest mateix Tribunal va condemnar en sentencia ferma l'estat espanyol per la negativa del "jutge estrella" a investigar les tortures que van patir unes 40 persones independentistes catalanes, que van ser detingudes en el marc del que es va denominar "operación Garzón", abans de les Olimpíades Barcelona 92.

El que es tracta, com va dir el secretari general de la UGT de Catalunya, Josep Maria Àlvarez, en un acte celebrat a Barcelona, "És hora de demanar justícia, i en aquest cas, justícia vol dir abordar una de les qüestions que no s'ha abordat en democràcia, i que és una reforma en profunditat del sistema judicial d'aquest país". El poder judicial espanyol està en crisis per la seva total politització. Els seus membres són hereus/ves directes del feixisme representat per Franco i el seu seguici. El TC retardant al màxim la sentència sobre la inconstitucionalitat de l'Estatut, una norma suprema que va sorgir de la legítima voluntat del poble de Catalunya; el Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional, que no només estan esquitxades pel cas Garzón, o el cas Egunkaria, també ajornen la seva decisió sobre els conflictes sorgits en diversos jutjats sobre l'obertura de fosses de la guerra civil; o la flagrant actuació del TSJ de les CCAA de Madrid i València, en relació amb la trama Gürtel. Aquests exemples són una mostra que la nostra lluita no és per defensar Garzón, que forma part d'aquest sistema corrupte, sinó en contra del feixista poder judicial, en connivència amb els altres estaments, i les seves estructures heretades del franquisme.

Ramon Marquillas ha dit...

Perdona, això que dius està molt bé, però jo només he vist actes d'adhesió incondicional al jutge Garzón. I d'això em queixo.