Ni PSOE, ni PP

Sóc espanyol per imperatiu legal, ho reconec. El fet de no ser “sentir-me” espanyol, perdoneu però és així. I és així perquè crec que sempre he complert la meva part del tracte amb l’estat i ells no han complert la seva. Doncs que vull dir: He pagat els meus impostos, he complert amb les meves obligacions com ciutadà. Fins i tot vaig fer la “mili” com soldat de l’exèrcit espanyol un any i mig. Tinc DNI. A l’escola van ensenyar-me només en espanyol, sempre he tingut respecte per la gent de la resta de l’estat, no crec que ningú sigui superior ni inferior, etc. Res excepcional, ja ho sé, però resulta que la meva llengua, només la puc utilitzar a casa, no puc sortir de Catalunya i parlar en català, i tinc a més l’obligació de saber l’espanyol, cap problema. Sé que pago més impostos que la resta de residents a l’estat i rebo els pitjors serveis del món , gairebé tercermundistes. Els catalans qualsevol ens pot tracta de pesseteros, d’avars, miserables i el que calgui... D’això se’n diu solidaritat, ai, ai...

És per aquestes raons que un estat que m’exclou, que no respecte la meva llibertat, ni la meva història, m’expulsa me fa fora.
La majoria esdevenim soberanistes, perquè ens fan fora, no tenim lloc a l’estat. Gairebé trenta anys de democràcia i encara estem al mateix lloc. Jo vaig creurem l’estat plurinacional d’En Zapatero, pensava que ho havia entès.
Davant de les properes eleccions generals del dia 9 de març, he de dir que amb sento afortunat, doncs tindré la immensa sort de poder triar, entre diversos partits un socialdemòcrata (CiU), “esquerra-light” (ERC) i ecologistes ex-comunistes (IC-V). Cada partit amb el seu matís, podeu estar-hi d’acord o no, però com mínim podrem tenir la llibertat de passar de votar PP o PSOE, quin descans !!!