Qui pot discutir la qualitat musical de la Montserrat Caballé, amb dos dits de front ningú.
En l’àmbit públic i més polític,
la Montserrat va ser una persona que de portes enfora, que va fer sempre una
manifestació clara d’espanyolitat, amb un vernís sua de catalanitat.
Parlava
català en l’intimidat. No sé perquè els grans de la música clàssica, sempre van
del bracet de reis, prínceps i princeses, ducs, barons i tota la “potolada”, en
moltes ocasions indigents intel·lectuals i analfabets funcionals i corruptes
integrals. Són aquells, els que no han pencat mai en sa vida ni pensen fer-ho. Tingueu
present que la música clàssica s’aguanta per la gent que li agrada la música i
res més.
A l’enterrament de la diva, va
anar-hi la Reina “Sofrita” que diuen els de “LA Competència”, fregida i
refregida. Amb una vida envoltada per corruptes, vividors, dictadors i malparits
en general, paper de reina paper d’estrassa. Però cal dir que tampoc a mogut
mai un dit pels seu poble pels seus súbdits pels seus vassalls, en definitiva
per nosaltres.
A la sortida del tanatori de la
difunta, el públic assistent, no sabem si dret o agenollat va aplaudir
llargament la reina, alguns no tots, també s’ha de dir.
“Sofrita” perquè no vens a la
diada a l’onze de setembre amb una samarreta de som república, si vens et
prometo que també, t’aplaudirem !! Paraula !!!
