Ahir 19 de març festivitat de Sant Josep, els mestres van decidir fer vaga el dia següent que els trebalaldors de SEAT, havien aprovat en referéndun renunciar a l’increment de sou per un any, i així veure si poden continuar treballant, ja ho veurem.
És curiíós, que quan es parla de canviar en temes referents a l’ensenyament, coma ara : canviar horaris lectius, per incrementar una hora a la setmana o bé fer una mica menys de vacances, ja no cal ni parlem de tocar sous, ni de rebaixar-los, ui, ui. Sempre s’acaba sensen tocar res, aquest col·lectiu (els mestres) té la mala costum d’utilizar els nostres fills, si sí utilizar els nostres fills, per seguir mantenin el seu estatus, en molts casos mantenir, sento dir-ho, només alguns privilegis.
En aquest sentit va arribar-me una carta d’una associació de pares de Manresa adreçada als mestres del seu centre, que va agardar-me molt per això us en reproduexo una part crec que està molt bé :
“” Manresa, 17 de març de 2009.
A la Direcció del ..............................
Volem començar aquest escrit agraint-vos el vostre treball i ........... Moltes gracies.
Ara bé, dit això ens agradaria manifestar la nostra opinió al respecte de la NOTA INFORMATIVA a la vaga que, sembla ser, està convocada pel dimecres 19 de març.
És de tots sabuda la política erràtica que està duent a terme el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (abans s’anomenava ensenyament ja que l’educació creiem que és una tasca dels Pares i no dels Mestres). Em consta que hi ha molts Pares, al igual que nosaltres, que la desaproven. En concret, sempre hem manifestat verbalment la nostra repulsa a fets com aquets i a la constant manca de respecte a les ratios per aula en el nostre centre. En el fons estem d’acord en que el col·lectiu de mestres prengui les mesures de pressió que consideri oportunes.
En el que no estem d’acord és en les formes. Per els que no treballem per l’administració, considerem que el dret de vaga és un dret perfectament lícit però que cal mesurar. Aquesta acció NO és una mesura de pressió cap el Departament. Aquesta acció, al marge de les conseqüències salarials corresponents al personal que secunda la vaga i que ja hauran avaluat, sols és una mesura de pressió cap als Pares.
El dia 19 no sols esteu negant l’educació del meu fill al no donar solucions educatives alternatives sinó que amés ens passeu la pilota al nostre terrat disfressant-ho tot com una mesura de pressió i solidaritat.
Senyors i senyores mestres, les coses no funcionen així. Si com a Pares en mesura de pressió decidim que els nostres fills faran vaga i no aniran a l’escola un dia determinat, haurem d’assumir les conseqüències ja que tenim l’obligació d’escolaritzar els nostres fills i, si aquell dia hi ha un examen ja sabem quina nota trauran.
Ens dol molt la manera com s’han fet les coses:
1.- La celeritat en la convocatòria.
2.- La manca d’argumentacions.
3.- La no definició de quines han estat les altres mesures de pressió que s’han fet o pres.
4.- Si el tema era tan preocupant pel vostre col·lectiu, la manca de circular prèvies o la recollida de signatures que, de ben segur, tindrien una resposta majoritària per part dels Pares.
5.- La no definició de mesures educatives alternatives que el centre hauria d’oferir, ja que aquest NO ESTA DE VAGA.
Davant d’aquest fet, la nostra decisió és que el nostre fill, afectat per aquesta mesura presa de forma unilateral per un col·lectiu de mestres, no anirà a l’escola el dia 19. No obstant demanem i exigim una resposta per escrit i ben argumentada del que ha passat i quina és la posició del centre i, a la vegada, serveixi aquest escrit com a reflexió de com cal fer les coses en un futur.
Per acabar recordar a vosaltres i a tots que cada quatre anys l’administració, aquesta i totes, ens demanen que censurem o ratifiquem els seus actes, és aleshores quan de primer mà podem manifestar la nostra opinió.
Agraïm la vostra comprensió i restem a l’espera de la vostra resposta.
Atentament, “”
